La roda
Esperant noves sorpreses
Rajoy governarà. Això és pràcticament segur. El que és una incògnita és com, amb qui i per a què ho farà. Però la prioritat política del PP és que el debat pressupostari d'aquesta tardor estigui encarrilat quan es formi el Govern i no quedi a l'atzar de la batalla parlamentària. També haurà d'acordar les reformes que es diu que vénen. Aquest serà el rerefons de les negociacions de les pròximes setmanes i marcarà la resta.
Si no vol que la legislatura sigui un calvari des del principi, el PP haurà de cedir en alguna cosa als seus interlocutors. En política fiscal, de despesa social, d'inversió pública, de finançament autonòmic. La dreta haurà d'arraconar la seva intransigència i mirar d'arribar a acords. També els poders que la sostenen volen pau política i mesures que resolguin problemes. Sobretot en les greus circumstàncies que viu Europa. Pot ser que aquesta línia s'imposi. O no. Però la solució d'aquest dilema no només dependrà del que facin els altres -el PSOE, Ciutadans, els nacionalistes, pot ser que fins i tot els catalans-, sinó també del PP. ¿Sabran Rajoy i els seus governar sense una majoria parlamentària? ¿Sabran pactar, cedir? Aquest és el repte del moment i pot deparar sorpreses en sentits molt diferents.
Alguns donen per fet una legislatura de dos anys. Que una moció de censura provocarà eleccions anticipades. Només passaria si aleshores l'oposició s'hagués recuperat de la patacada del 26-J o si els problemes econòmics i financers haguessin enfonsat el Govern. La primera cosa no sembla probable, la segona és imprevisible. En tot cas farà falta un PP renovat davant d'aquests reptes. ¿Es pot permetre que els seus pesos forts -Montoro, Fernández Díaz- segueixin sent ministres? ¿I Rajoy? ¿Vol arribar al 2020 o pensa deixar la Moncloa a meitat de camí?
