A propòsit del 'Banc Expropiat'
La policia no en té la culpa
La seguretat també és un pilar de l'Estat del benestar, i és irresponsable menysprear els Mossos
Enmig de l'allau d'informacions que s'han produït després de les protestes al barri de Gràcia de Barcelona, el cap dels Mossos d'Esquadra es lamentava del fet que les felicitacions i els agraïments al cos de policia català són pràcticament sempre privats, mentre que per a les crítiques s'utilitzen els canals públics. La seguretat també és un dels pilars del nostre Estat del benestar, amb la sanitat, les polítiques socials i l'educació. Ja és hora que algú parli, doncs, dels nombrosos actes delictius que es combaten dia a dia, a més a més dels que es prevenen gràcies a la feina policial. Una feina professional, eficaç i molt sovint arriscada, de la qual la majoria de vegades la nostra democràcia viu allunyada. El dret a la seguretat i a la tranquil·litat, especialment en l'espai públic, és un servei, també públic, del qual disfrutem els ciutadans gràcies als nostres cossos policials.
Creiem necessari salvaguardar les institucions del desgast propi de la política de titulars i portades. Per això no podem evitar certa tristesa al comprovar que els cossos de seguretat passen, una altra vegada, com a institució i com a col·lectiu humà al servei de la funció pública, per un procés de desprestigi immerescut. La nostra és una societat complexa i diversa, sotmesa a vegades a una pressió excessiva, en què inevitablement sorgeixen conflictes que és necessari gestionar. De vegades és necessària la intervenció policial i en altres, les que menys, aquesta intervenció acaba sent notícia.
No és la nostra intenció discutir aquí sobre la tasca social, o la seva absència, del Banc Expropiat. Tampoc sobre la legitimitat d'una protesta, per descomptat, sempre que sigui pacífica. El dret de manifestació ha de ser preservat precisament de les accions violentes per evitar, per exemple, que algun Govern amb majoria absoluta caigui en la temptació d'equiparar les dues coses. No obstant, no és admissible l'intent d'atribuir a la funció policial els disturbis provocats per una minoria violenta, i encara menys fer-la servir per a la seva justificació. De la mateixa manera que és injust atribuir a tots els participants en una protesta les conseqüències dels actes vandàlics comesos per uns quants, no es pot convertir els cossos policials en els causants de tots els mals ni atribuir-los decisions que no han pres. Hem de veure la policia com la que garanteix precisament el lliure exercici dels nostres drets i llibertats. Per això és una irresponsabilitat flagrant relativitzar els disturbis i la violència urbana, així com menysprear la tasca que compleixen el cos de Mossos d'Esquadra i el de la Guàrdia Urbana. No hem d'oblidar que no correspon a cap cos de policia la decisió que s'hagi de desallotjar el Banc Expropiat, com tampoc li va correspondre al seu dia la de desallotjar Can Vies.
Per descomptat que una solució pacífica sempre ha de ser l'opció més desitjable, però aquesta decisió no sempre (gairebé mai) està en mans de les institucions democràtiques. En aquest sentit, s'ha de demanar més sentit institucional a molts dels nostres representants: des dels que es van dedicar al seu dia a pregonar que es podia (i s'havia de) fer política des de la protesta permanent, i ara intenten passar desapercebuts (i fins i tot qualifiquen els disturbis i episodis violents de «conflicte entre particulars»), fins als que ingènuament van pensar que era millor pagar amb els diners de tots per evitar una crisi política. No es pot encendre una flama i mirar cap a un altre costat quan es declara l'incendi. Menció a part es mereixen els representants per als quals el fet d'enfrontar-se a la policia és per si mateix motiu d'orgull i una cosa a exhibir amb entusiasme.
Tot plegat, en definitiva, no amaga ni ha d'amagar el problema real, tremendament dolorós i injustament quotidià que suposa, encara avui dia, el desnonament i l'abús hipotecari. Però les destrosses en el mobiliari urbà, la crema de contenidors i els enfrontaments amb la policia no donaran resposta ni a aquest ni a cap altre problema: tot al contrari, l'única cosa que fan és contribuir a banalitzar-lo i a restar força a la legítima protesta contra les desigualtats de la nostra societat. Hem de ser conscients, doncs, que el nostre dia a dia està ple d'elements que només són possibles gràcies a una protecció que moltes vegades donem per descomptada. És de justícia que les persones que fan que això sigui possible, tan criticades davant l'error, rebin també un reconeixement públic per la feina ben feta.
Diputats del PSC al Congrés i al Parlament, respectivament.
