Blair, a la paperera de la història

L'historiador Paul Preston, ferm partidari de la permanència del Regne Unit a la UE, ha dit a propòsit del resultat del referèndum que el pitjor del brexit és que «els líders partidaris de la sortida han mentit descaradament». Se suposa que en una democràcia tan antiga i tan seriosa com la britànica, el fet de no dir la veritat als ciutadans tindria una forta penalització. Però no ha sigut així.

No va ser així tampoc en el cas de la segona guerra de l'Iraq, impulsada pel nefast president nord-americà George W. Bush i aclamada per dos aliats europeus incondicionals: Tony Blair i José María Aznar. Els tres personatges es van fotografiar per a la posteritat a les Açores el març del 2003 abans que els Estats Units desencadenessins una guerra cruel, il·legal i injusta. Tretze anys i desenes de milers de morts després, una comissió independent ha arribat a la conclusió, després d'una investigació exhaustiva, que el Govern britànic d'aquell moment, presidit pel laborista Blair, no només no va dir la veritat sobre el conflicte de l'Iraq, sinó que va exagerar els informes sobre unes armes de destrucció massiva en mans de Bagdad que mai van aparèixer, ni van ser utilitzades, senzillament perquè no existien.

Dies tenebrosos

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sobre Blair i el seu Govern ha caigut almenys el pesat veredicte de la història, però a Espanya encara no s'ha realitzat l'exercici retrospectiu d'analitzar amb detall les decisions d'aquells dies tenebrosos. S'ha anat sabent que el Govern d'Aznar es va alinear en tots els terrenys -incloses les Nacions Unides, on l'ambaixador Inocencio Arias va fer tot un paperot- amb les tesis bel·licistes de la Casa Blanca. El llavors president espanyol no ha fet mai una autocrítica, ni ha reconegut errors d'informació i, per descomptat, no ha demanat disculpes. Tampoc ho va fer després de desplegar la delirant teoria de la conspiració per l'11-M. És a dir, que l'engany premeditat i pertinaç a la ciutadania no ha merescut cap censura, cosa que diu molt poc de la qualitat de la nostra democràcia.

¿Resistiria aquest país una comissió com la que ha llençat Blair a la paperera de la història?