Lectura dels resultats del 26-J
Els vots perduts de Podem
Un milió d'electors haurien pogut restar el seu suport a l'aliança Iglesias-Garzón per simple cansament
undefined34569648 el escorial madrid 04 06 2016 pablo iglesias junto a i i160704125717 /
Un dels dubtes que ha deixat el 26-J és l'origen del milió de vots perduts per Units Podem respecte del resultat conjunt de Podem i Izquierda Unida el 20-D. La intriga ve en part de la inesperada pèrdua de vots de la coalició d'esquerra quan totes les enquestes li pronosticaven uns resultats molt per sobre dels obtinguts. És complicat a aquestes alçades i amb la informació de què es disposa arribar a una conclusió ferma sobre les raons que van impulsar aquests electors a canviar el seu vot. Ara bé, hi ha suficients elements per aventurar hipòtesis plausibles i acotar el terreny de l'especulació. De les explicacions possibles a aquesta desafecció tan nombrosa i inesperada, n'apareix una d'evident: una part del vot dur d'IU no va veure amb bons ulls el pacte amb Podem. Les enquestes preelectorals (que serveixen més del que ara es diu) ho indicaven amb molta claredat. Mentre que els votants de Podem del 20-D es mostraven molt majoritàriament a favor de recolzar la nova aliança Units Podem, el grup dels que havien votat per IU no era tan entusiasta.
D'aquests, només el 70% es mostrava partidari de votar per Units Podem, per un 80% entre els que havien optat per Podem el 20-D. Segons les dades proporcionades per Gesop, entre principis de juny i poc dies abans de les eleccions, el percentatge de votants d'IU amb intenció de votar Units Podem va passar del 70% al 62%. És a dir, més de 250.000 votants d'IU del 20-D no haurien donat el seu vot a l'aliança d'Iglesias i Garzón.
La magnitud d'aquest contingent no explicaria tota la reculada d'Units Podem el 26-J. La part més nombrosa de les pèrdues és una incògnita, tot i que les dades semblen apuntar a dos possibles sospitosos, sense poder concloure quin dels dos n'és l'autèntic culpable.
La primera hipòtesi apuntaria al vot capturat per Podem al PSOE el 20-D, un contingent de més d'un milió i mig de vots. Precisament aquest segment de l'electorat ha estat al punt de mira tant de socialistes com d'Units Podem durant la campanya. Els de Sánchez van fiar les seves opcions a recuperar aquests votants, mentre que l'estratègia d'Iglesias ha estat orientada principalment a evitar que fugissin. D'aquí ve que els uns recordessin constantment el no de Podem a la investidura del candidat socialista i els altres intentessin aparèixer com a aliats del PSOE i no com a enemics.
Les enquestes mostraven que aquest segment s'havia anat movent des del gener. Al març i l'abril semblava decantar-se cap al PSOE, però un cop passat l'episodi de la investidura fallida de Sánchez la pugna entre socialistes i la nova Units Podem per aquests votants havia quedat en taules. És possible que finalment la meitat d'aquest contingent hagi abandonat Podem per l'abstenció. Això mostraria un cert desacord amb Iglesias (i potser amb el pacte amb IU) però sense ser una esmena al vot que aquest grup havia fet el 20-D.
Ara bé, hi hauria, com s'ha dit, una segona hipòtesi. I és la que defensaria que el vot perdut per Units Podem no provindria de la frontera amb el PSOE, sinó que fos vot convençut, nucli dur. Segons aquesta hipòtesi, fóra possible que una part de votants de Podem estiguessin en desacord amb el tipus de campanya que va fer Units Podem en aquesta convocatòria, sobretot pel que fa a la indefinició ideològica de la proposta, que feia gala de la transversalitat, ara enaltint Anguita, ara reivindicant Zapatero.
O encara anant més enllà, observant la distribució territorial de les pèrdues d'Units Podem aquest 26-J respecte del 20-D, aquest moviment de desafecció podria respondre a un fenomen més profund que tindria a veure no només amb el to de la campanya, sinó també amb la gestió dels governs municipals en què hi ha presència de Podem. Si fos certa aquesta hipòtesi, això significaria que Podem hauria tocat sostre.
També podria ser que hagin passat les dues coses i que ambdues hipòtesis siguin certes. És a dir, que en el milió de vots perduts per Units Podem hi puguem trobar de tot, tant exvotants del PSOE descontents amb la bel·ligerància envers Sánchez com votants de Podem de primera hora desconcertats per la tebior de la campanya. Sense oblidar els vots perduts a Catalunya en l'espai CUP a causa del debat sobre el referèndum, explotat per ERC.
I fins i tot podria passar quelcom de més prosaic. Els que analitzem els fenòmens polítics tendim a pressuposar-los raons polítiques, però moltes vegades això no és així. Potser una part del vot perdut per Units Podem se'n va anar a l'abstenció per cansament, una raó tan humana i simple. Ni pel gir a l'esquerra ni pel gir socialdemòcrata. Simplement per cansament, per manca d'esma. Ni més ni menys.
Analista polític.
