Retrat d'una conspiració

En només 35 dies de govern interí al Brasil fins a tres dels seus ministres s'han vist forçats a dimitir acusats de corrupció. No existeixen, afortunadament, massa precedents en les democràcies del món amb aquest balanç tan desolador en tan poc temps; i més si es té en compte que aquest grup de polítics i homes de negocis van ser els promotors d'un cop d'Estat institucional justificat en nom d'una pretesa recuperació moral en l'exercici de l'acció polí­tica.

El mateix president interí, Michel Temer, tampoc es troba a recer de les denúncies i sospites per haver participat en l'escàndol descobert per blanqueig de diners i suborns en l'empresa pública petrolera Petrobras. L'acusació se sustenta, en el seu cas, en la delació d'un empresari corrupte confés, Sergio Machado, que assegura que Témer li va demanar 700.000 dòlars per poder finançar la campanya electoral municipal del Partit del Moviment Democràtic del Brasil (PMDB) el 2012.

La suma de despropòsits d'un govern i un president qüestionats per la seva falta de legitimitat democràtica resulta molt cridanera, certament. El 17 de juny Michel Temer no va tenir el més mínim escrúpol a nomenar, ni més ni menys, secretari nacional de Futbol i Defensa dels Drets del Seguidor del Ministeri d'Esports -a un mes i mig llavors de la inauguració dels Jocs Olímpics- un empresari agrícola i polític a qui li va ser confiscat un helicòpter amb 455 quilograms de cocaïna el 2013, en un cas batejat com helicoca.

L'opinió pública ja té un retrat molt aproximat a la realitat de la maquiavèl·lica conspiració política del 12 de maig. Ja només els protagonistes de la conspiració colpista neguen les evidències de fets contrastats amb les seves pròpies paraules vergonyants en gravacions fetes públiques. Tres ministres interins, tres, de Plani­ficació, de Transparència i el de ­Turisme, han deixat els seus càrrecs. Álvaro Neves, candidat presidencial del Partit de la Social Democràcia del Brasil (PSDB) que va ­perdre l'elecció de l'any 2014 davant Dilma Rousseff, afronta una segona investigació per part de la Cort Suprema de Justícia. També Eduardo Paes, alcalde de Rio de Janeiro, està sent investigat per la sospita d'haver participat en una xarxa de finançament il·lícit del seu partit, el mateix PMDB de Michel Temer.

Però la guinda d'aquest incessant degoteig d'escàndols la posa el que va ser president de la Cambra baixa i instigador principal de l'impeachment, Eduardo Cunha, i la seva dona, Claudia Cruz, presentadora de notícies de la televisió Globo, acusats de corrupció, per blanqueig de diners i per mentir respecte a la possessió de comptes bancaris en entitats de Suïssa. Cunha va ser qui va iniciar el procés de destitució de Rousseff al Congrés el 3 de desembre i avui coneixem, gràcies a una encesa declaració del diputat dretà Sergio Moraes, alguna de les motivacions per donar el cop: «Dilma volia transformar el Brasil en Cuba o Veneçuela. El país li deu a Cunha haver tret el PT del poder».

El plenari del Senat que haurà de decidir sobre el procés final de destitució de Dilma Rousseff es realitzarà entre el 25 i el 27 d'agost, quatre dies després de la clausura dels Jocs Olímpics. Perquè la iniciativa prosperi serà necessària una majoria de dos terços -54 dels 81 senadors-, en cas contrari s'arxivarà i la presidenta recuperarà el seu càrrec.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els fiscals encarregats de l'anomenada operació Lava Jato, la que investiga fets delictius de corrupció a Petrobras, han reiterat que no existeixen indicis per incriminar l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva. Avui dia, ningú ha pogut aportar encara cap mena de prova de delicte en la conducta política de Rousseff i ja sembla poc discutible la hipòtesi de fons de l'objectiu colpista que sosté la presidenta: «Impedir a Lula que pugui disputar la futura elecció presidencial».

Quan el món es disposa a examinar la imatge del Brasil a través d'uns Jocs Olímpics, el gegant llatinoamericà es mou en arenes movedisses de conspiracions palatines d'unes elits acostumades a desestabilitzar governs legítims que no volen obeir els seus dictats. No sembla importar-los que l'economia s'instal·li en una profunda recessió que a finals del 2016 podria arribar a un decreixement de fins el 3,7%. Un referèndum sobre la gestió del Govern de Dilma Rousseff o la convocatòria d'eleccions presidencials anticipades serien opcions democràtiques que deixarien en mans dels ciutadans la decisió sobre el futur del Brasil.