Un vaixell de rics per a pobres

El món és una merda i jo no aspiro a canviar-lo. Però hi ha setmanes en què et reconcilies amb els de la teva espècie. Fa uns mesos em vaig trobar en una cafeteria amb Òscar Camps, un senyor que s'ha proposat fer pujar els colors als que manen demostrant que amb molt poc es pot fer molt. Tornava de Lesbos, on havia auxiliat milers de refugiats, amb un altre objectiu: ara anar al centre del Mediterrani amb un vaixell de rescat de persones. Així l'hi va explicar un matí a Jordi Basté, i ens vam posar rere la pista.

Per una estranya llei de l'atracció, va aparèixer el vaixell, en un port granadí. Allà l'empresari Livio Lo Mónaco (sí amics, el dels matalassos que anunciaven María Teresa Campos o Constantino Romero els anys 90, i amb els quals va guanyar prou diners per comprar-se un vaixell) tenia un veler que utilitzava poc.

Un veler no és el millor vaixell per anar al Mediterrani a fer rescats. I menys quan t'adones que el seu estat és el d'un Corsa de tercera mà. Però com que tampoc és tan fàcil que et cedeixin un vaixell, i les ganes poden amb tot, el projecte va tirar endavant. Va necessitar una inversió pròxima a 300.000 euros gràcies a donacions de gent anònima que no suporta que el Mediterrani s'hagi convertit en la fossa comuna de persones que fugen de l'horror i de la misèria, i que podríem ser qualsevol de nosaltres, encara que no ens ho acabem de creure.

Només faltava una tripulació de primera, que ve a ser com formar una banda de rock. Andreu, patró de salvament marítim, es va convertir en el capità i es va envoltar dels seus mariners de confiança: Marco i Savvas. Dos socorristes professionals, Iñaki i Joaquín, a càrrec de les zòdiacs. Guillermo i Rafa, metges d'urgències amb moltes hores de vol, per atendre els refugiats. I Fernando, patró de vaixell que a la vegada preparava uns bons àpats als seus amics, es va convertir en el cuiner.

Rècord de rescats

Notícies relacionades

En el nom d'Aylan

L'embarcació de l'oenagé Proactiva Open Arms assisteix 1.000 persones en el seu primer dia al Mediterrani

La primera matinada que l'Astral -així es diu la criatura- va arribar a la costa líbia es va batre el rècord de persones rescatades al Mediterrani: 4.500. La tripulació de l'Astral en va atendre més de 600 i en va pujar a la seva coberta 130. Quan vaig veure la coberta plena d'africans que no tenien res més que el que portaven al damunt, i una mirada carregada de cansament, tristesa, docilitat, i una mica d'esperança, vaig pensar en la quantitat de gintònics i martinis que es devien haver servit en aquella coberta, el bronzejat que s'hi devia haver untat, els negocis que s'hi devien haver forjat. El veler de rics s'havia transformat en un vaixell per a pobres, una petita metàfora del que podria ser la redistribució de la riquesa.

Tant de bo sapiguem transmetre en les hores que tenim gravades un deu per cent del que hi vam viure, del que ens han ensenyat aquelles mirades, de les lliçons d'una tripulació entregada, de la constatació que amb molt poc es pot fer molt.