Disconformitat amb el PEUAT

Ara fa un any, l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona va decretar la suspensió de la concessió de llicències d'allotjaments turístics de qualsevol tipus i a qualsevol lloc de la ciutat. Aquesta mesura excepcional de bloqueig es justificava per una voluntat d'analitzar l'impacte de les activitats turístiques i per elaborar el planejament urbanístic necessari per regular-les. És una intenció que es va concretar, vuit mesos més tard, en el projecte de Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) que la comissió de govern municipal va aprovar inicialment amb l'objectiu declarat d'obtenir l'aprovació definitiva del ple de l'ajuntament d'aquest juliol.

No serà així. Després de rebre centenars d'al·legacions, i amb el rebuig total o parcial de la resta de partits -incloent-hi el del nou soci de govern, el PSC-, Barcelona en Comú ha anunciat que ha de deixar per la tardor l'intent d'aprovar el PEUAT. Com ha dit Jaume Collboni, segon tinent d'alcalde i regidor responsable de l'àrea de Turisme, caldrà introduir en el projecte les modificacions que permetin buscar un nou consens social i polític.

Nosaltres, representants de les empreses i professionals que gestionen legalment allotjaments turístics a Barcelona, en les seves principals modalitats, volem fer una aportació a aquest possible consens i, en definitiva, al debat sobre el model turístic de la ciutat. Fem nostres els objectius identificats pel PEUAT: preservar la qualitat de l'espai públic i la de Barcelona com a destí turístic, garantir els drets dels veïns (a l'habitatge, al descans, a la mobilitat, a un medi ambient saludable...), evitar que l'activitat turística pugui esdevenir font de conflictes i mantenir la combinació d'usos tan pròpia de la nostra ciutat.

No compartim, però, el diagnòstic en què es basa el PEUAT. Essencialment, perquè parteix d'una concepció del turisme com a activitat problemàtica que beneficia uns pocs i perjudica la majoria. Diagnostica un excés de turisme i estableix una causalitat entre l'activitat turística i alguns dels problemes de la ciutat (saturació de l'espai públic, carestia de l'habitatge, manca de diversitat del comerç, conflictes veïnals). El nostre diagnòstic és ben diferent, i una àmplia majoria de la ciutadania comparteix la nostra anàlisi. El turisme i el seu desenvolupament és positiu per a Barcelona, és un gran èxit de tots, i cal administrar-lo, gestionar-lo bé, potenciar la seva sostenibilitat, descentralitzar-lo i estendre els seus efectes positius en el territori i en diferents àmbits de la nostra vida econòmica i cultural.

Compartim amb l'ajuntament la idea que la ciutat ha de propiciar un creixement més ordenat i sostenible, malgrat que no compartim del tot com es defineix això ni com s'adequa a les necessitats reals de la ciutat. No compartim, doncs, les solucions que la proposta municipal proposa. El projecte de Barcelona en Comú planteja, per a una part de la ciutat, una disminució del nombre d'establiments d'allotjament turístic ('decreixement natural', és el concepte utilitzat); per a l'altra, una congelació, i per la tercera, la possibilitat de creixement molt limitat.

Però potser el més perillós del PEUAT és la situació de precarietat jurídica generalitzada a què condemna una gran part del parc d'allotjaments turístics. En virtut de les disposicions transitòries del pla, la pràctica totalitat d'allotjaments actuals -tots degudament legalitzats d'acord amb la normativa vigent- passarien a estar en situació de disconformitat. Per tant, quedarien subjectes a un règim urbanístic (el de l'article 119 del Reglament de la Llei d'Urbanisme) que implica una limitació en les actuacions de reforma i millora. La conseqüència seria un deteriorament inexorable de la planta d'allotjaments que repercutiria negativament en el seu valor i la seva capacitat d'atraure el turisme de qualitat que volem. És fonamental que es preservi la seguretat jurídica i que es garanteixi a la ciutat el respecte a la legalitat en totes les derivades d'aquest projecte normatiu: futures, presents i passades, evitant mesures retroactives que poden afectar greument el sector.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, constatem que el PEUAT ignora els allotjaments il·legals, la lluita contra els quals ha estat una de les màximes reivindicacions ciutadanes i empresarials. La realitat sobre la qual vol incidir el pla inclou una proporció tan elevada d'il·legals que distorsiona la fotografia i el diagnòstic. I afecta negativament la hisenda municipal, el funcionament del mercat, la seguretat, la convivència i la qualitat de l'acollida als visitants. L'única solució és combatre la il·legalitat amb contundència. És a dir, amb recursos. I amb voluntat política. Afortundament, ara es donen les circumstàncies que permeten corregir el tret del PEUAT. Tots estem obligats a buscar el consens que eviti danys de difícil reparació. Nosaltres estem disposats a contribuir-hi.

President del Gremi d'Hotels de Barcelona. Aquest article també està firmat per Enrique Alcántara (president de l'Associació d'Apartaments Turístics) i Ezequiel Salzberg (president de l'Associació Professional Edificis HUT's).