La roda
La fortalesa d'un mediocre
La tornada del PP al Govern confirmarà que s'ha esgotat l'impuls del canvi que fins fa poc ha agitat la política espanyola. O que ha entrat en un parèntesi que pot durar temps. Perquè l'èxit del PP, per molt curt que sigui, representa justament la victòria de les forces que pretenen que tot segueixi igual. Llevat que es produeixi un miracle d'última hora, aquest és el mandat que presidirà la nova legislatura.
Encara que sembli mentida, Mariano Rajoy és l'home fort de la situació. Té, amb diferència, més capacitat de maniobra que qualsevol altre líder polític. Governarà en minoria, sí, haurà de pactar, en primer lloc els Pressupostos, i això no serà fàcil. Però no haurà de lidiar amb un conglomerat de partits units per fer-li front i derrocar-lo. Si més no en un futur previsible. Si no ho fa molt malament i si no l'envesteix la crisi financera internacional que s'acosta, té moltes possibilitats de seguir endavant. Per fer substancialment el mateix que ha estat fent fins ara: tapar les fissures que la corrupció pugui obrir entre els seus, preocupació única del PP en aquest capítol, mirar cap a una altra banda a Catalunya, tenir content l'entramat d'interessos econòmics que amb més o menys entusiasme el recolzen. I seguir governant amb complicitat de les institucions. No sap fer una altra cosa i segurament no pot. Qui esperi que Rajoy pugui reformar alguna cosa de veritat, pot esperar assegut.
Les seves limitacions, personals i polítiques, són molt grans. El fet que sigui l'home fort és l'expressió més nítida de la debilitat de la política i també de la democràcia espanyola. No per ser molt lamentable el moment resulta menys inquietant. Del PP no se'n pot esperar res que el millori. El que puguin donar de si els altres, dividits i cadascun a la seva, només s'entreveurà un dia encara llunyà.
