L'urbanisme de les places

La plaça és un element cabdal si es considera des de la perspectiva de la ciutat mediterrània que és la que conrea els valors urbans i on l'espai públic no és únicament un lloc de pas, sinó també de passeig i d'estada. És la gran sala d'estar de la ciutat. Bé, juntament amb vies lineals com el carrer major o el carrer gran o la rambla, la plaça constitueix el gran emblema urbanístic que defineix un excel·lent model urbà. Un petita variant és la plaça major (Madrid o Sala-manca) de característiques semblants. Estic parlant de la ciutat històrica, però, curiosament, és la que millor enfoca el futur perquè, ¡quina casualitat!, resulta la més preparada per fer front al repte de la sostenibilitat. I és que hi ha algunes modernitats que, amb el temps, es demostren que són banals. Ara bé, sota el nom de plaça hi ha un tipus d'espai públic que no té res a veure amb el seu genuí concepte. És el cas de les simples interseccions d'avingudes titllades molt erròniament de places. N'hi ha molts exemples a diferents ciutats.

Observantdiversos casos se'n poden distingir dos tipus apreciablement diferents. Una seria la plaça que anomeno representativa o institucional bàsicament destinada a allotjar edificis públics. A Barcelona tenim l'exemple perfecte de la plaça de Sant Jaume i és que, en ciutats d'arreu, l'edifici de l'ajuntament presideix l'espai. En aquestes places la vida urbana sol ser discreta i té un caràcter intermitent perquè només es fa present en determinats actes institucionals o bé en el cas de manifestacions de ciutadans.

La típica plaça d'alt nivell urbà és la que es pot qualificar de sociològica i representa l'urbanisme de més qualitat. En aquesta, la vida urbana s'hi manifesta de manera gairebé contínua al llarg de tot el dia i de tota la setmana. Ara bé, el tema de la dimensió de les places introdueix una subdivisió. Per una part, hi ha les que són relativament petites i de caràcter unitari, que són un focus de vida urbana i creen esperit de barri. Sovint caracteritzen un poble, una petita ciutat o un barri d'una ciutat gran. En canvi, les places de grans dimensions ofereixen dos ambients ben diferenciats que són el contorn i el centre amb funcions dispars. Ara és al perímetre on ressalta la seva veritable funció de promoure la vida urbana a tothora i, en canvi, el centre juga a acollir actes no regulars en el temps siguin de tipus festiu, esportiu, cultural o d'una altra mena. A Barcelona tenim el cas de la plaça de Catalunya en la qual els ciutadans es concentren al voltant i el centre normalment queda reservat al simple pas o destinat a algun esdeveniment de caràcter puntual, lluny de la quotidianitat inherent a aquest tipus d'espai.

La plaça sol ser el focus del principal espai de centralitat d'una ciutat (funció). A més a més, cal adonar-se que és el lloc ideal perquè es constitueixi en un emblema tant de les petites com de les grans ciutats (forma). La plaça sociològica pot adquirir, doncs, el màxim valor urbà.

Arribats a aquest punt, analitzem les condicions que donen lloc a aquesta esplèndida realitat urbana. Normalment, però no sempre, hi conflueixen determinades característiques que contribueixen a l'èxit d'aquest espai ciutadà. Per començar, cal tenir una situació estratègica o es crea pel fet de situar-hi una plaça. Després: 1) espai formalitzat que vol dir una construcció compacta o carrers continus, 2) barreja d'usos diversos amb un cert predomini dels habitatges (la matèria primera de la ciutat), 3) l'esplèndida col·laboració de les botigues en planta baixa, 4) una mida ben generosa de la vorera que propicia l'estada dels ciutadans. Res de nou però que assegura la creació de vida urbana. En el nostre cas no deixa de ser un retorn als orígens, fugint d'espais anodins. Per cert, quant a la compacitat, paga la pena adonar-se que Manhattan ha formalitzat l'espai fent que els gratacels estiguin integrats en els carrers sense crear edificis aïllats. El que passa és que estem caient en excessius exhibicionismes purament arquitectònics que van en detriment de la qualitat urbana.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Barcelona, és increïble que l'ajuntament desaprofiti l'oportunitat única de crear una plaça en un punt tan singular com les Glòries, intersecció de les tres grans avingudes de l'Eixample Cerdà i s'hi afegeix el silenci dels restants grups municipals. Seria una plaça d'èxit urbà assegurat i una icona de ressò internacional. En canvi, fent-hi un parc es cau en la radicalitat ecològica i és que esdevindrà, alhora, un gran buit urbà i una frontera entre barris circumdants. Tot plegat, pura miopia urbanística. Bé, defenso una causa perduda perquè s'ha anunciat un concurs internacional d'arquitectura que impedirà adoptar la solució plaça.

Arquitecte i urbanista.