Atrapa'ls tots, a tot arreu i a totes hores

En a penes una setmana, el temps transcorregut des del seu llançament, Pokémon Go ha passat a formar part de la llista d'aquests esdeveniments que forgen les llegendes de la cultura digital. Ahir mateix, la revista 'Variety' informava que el joc s'ha convertit en l'aplicació mòbil més descarregada de la història als Estats Units, per sobre de la que fins ara passava per ser la gran i aparentment imbatible revolució del joc mòbil: Candy Crush Saga. I el fenomen s'estén molt més enllà: Pokémon Go només està disponible al Japó i Austràlia des del 6 de juliol, a Amèrica del Nord des d'un dia després, però ja hi ha amplíssimes comunitats jugant en altres territoris després d'haver obtingut el joc per mitjans alternatius a les botigues de descàrregues oficials. Es tracta, per tant, d'un fenomen d'implantació massiva global en molt pocs dies.

Els efectes empresarials s'han notat també de forma instantània: les accions de Nintendo, el fabricant de videojocs propietari de la franquícia Pokémon, s'havien revaloritzat ahir un 76%, en la que s'ha convertit en la pujada més gran de la companyia des que va sortir en borsa. I els efectes socials i culturals de l'explosió Pokémon Go tampoc s'han fet esperar: als mitjans comencen a abundar titulars com 'Auschwitz demana als seus visitants que no juguin a Pokémon Go'uschwitz o imatges d'autopistes nord-americanes amb rètols que demanen als conductors que no hi juguin mentre condueixen.

Però, ¿quin és el motiu perquè persones aparentment assenyades utilitzin l'aplicació en un lloc tan poc apropiat per al joc com el camp de concentració d'Auschwitz o juguin temeràriament en una autopista? Pokémon Go és un joc de realitat augmentada, és a dir, que superposa elements ficticis (les criatures anomenades 'pokémon') sobre llocs reals. Per tant, requereix que l'usuari recorri escenaris reals buscant aquestes criatures per capturar-les i afegir-les a la seva col·lecció. Després, el jugador (convertit en entrenador 'pokémon') pot ensinistrar les seves criatures per enfrontar-les amb els monstres d'altres entrenadors. Amb successives sofisticacions, els videojocs de Pokémon han seguit sempre un esquema invariable, anunciat ja des del seu lema: ¡Atrapa'ls tots!

Fora de l''smartphone'

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pokémon apel·la a l'impuls col·leccionista de la gent, oferint fonamentalment un plaer lúdic molt bàsic i addictiu: capturar criatures i mantenir una col·lecció millor que la del competidor. A més, treure-les de la consola per situar-les sobre la realitat -fixem-nos en el fet que, conceptualment, a Pokémon Go l''smartphone' no és l'aparell on 'viuen' les criatures, sinó el dispositiu que permet detectar i capturar les criatures que habiten llocs reals- afegeix un atractiu indiscutible per a tot tipus de jugadors, a més de generar l'efecte que el joc es desenvolupa a tot arreu i a totes hores.

Combinar aquests dos aspectes -l'afany col·leccionista per una banda i la ubiqüitat i persistència del joc per l'altra- converteix Pokémon Go en una màquina d'entretenir tan perfecta que pot fer perdre tota prudència i sentit de la mesura als seus usuaris mentre fa guanyar quantitats ingents de diners als seus creadors. Per als interessats en les interseccions de tecnologia, comunicació i entreteniment, Pokémon Go és el cas ideal per començar a indagar què ens depararà la difusió global de la realitat augmentada. Per a tots, és el pretext ideal per plantejar-nos moltes coses sobre la nostra relació amb el joc i amb els dispositius que ens acompanyen a tot arreu.