Anàlisi
Cinc conseqüències de la matança de Niça
Li ha tocat a Niça i la confusió és màxima. El mètode d'actuar és nou, almenys en territori europeu. Però no ho és ni el país en què es produeix la massacre ni el tipus de conseqüències que una acció d'aquestes dimensions pugui tenir en les pròximes setmanes i mesos. Potser n'hi ha més, però podríem començar per aquestes cinc.
La primera és que reforça les posicions dels que demanen que les mesures de seguretat de caràcter excepcional es prolonguin en el temps o es tornin més freqüents. Evidentment a França és on es veurà amb més claredat, però és una tendència a l'alça en el conjunt de la UE. Això es tradueix en més presència policial (i fins i tot militar) als carrers, controls en aeroports i sistemes ferroviaris i, sobretot, en punts fronterers. Amb tot, és pertinent cridar l'atenció sobre el fet que, aparentment, qui ha provocat aquesta massacre no ha hagut de travessar fronteres ni pujar a cap avió.
La segona conseqüència és que suposa una altra crida perquè hi hagi més i millor coordinació entre forces de seguretat i serveis d'intel·ligència dels països europeus. És una demanda recurrent que se situa en l'agenda política i mediàtica cada vegada que hi ha un atemptat terrorista encara que, fins ara, amb escassos resultats. Els estats han preferit seguir col·laborant de forma bilateral i ho han fet cas per cas. Dit això, tan important és la cooperació internacional com les capacitats de prevenció a escala local.
La tercera és que donarà ales a la retòrica bel·licista del Govern francès, especialment de cara al Pròxim Orient. En el primer comunicat del president Hollande ja s'ha anunciat que es reforçaran les accions franceses a Síria i l'Iraq, assumint que és a Raqqa o Mossul des d'on es dirigeixen i planifiquen aquestes accions. Sent cert que Estat Islàmic o diferents branques d'Al-Qaida proporcionen el paraigua discursiu i inciten periòdicament que es cometin atemptats terroristes a Europa, no s'ha d'oblidar que bona part dels atacs es planifiquen en territori europeu i que els cometen persones nascudes o residents a Europa. Bombardejar el Pròxim Orient ni prevé ni atura els processos de radicalització violenta als barris de ciutats europees.
La quarta conseqüència és el risc que continuïn augmentant els nivells de rebuig contra la població musulmana en les societats europees, s'erosioni la cohesió social i es tensi la convivència. Un estudi del Pew Research Centre publicat l'11 de juliol assenyalava que en alguns països europeus el nivell de rebuig als musulmans havia arribat a pujar més de deu punts en només un any. Aquest mateix estudi assenyalava que més de la meitat dels europeus associen l'arribada d'immigrants i refugiats amb un risc més elevat d'atemptats terroristes. La massacre de Niça desmenteix aquesta associació, però això no modificarà els termes del debat.
I la cinquena és que els moviments d'extrema dreta comptaran amb més munició electoral. Cosa que és especialment preocupant a França de cara a les eleccions presidencials de l'any que ve i també per l'estat crític en què es troba el procés de construcció europea. Encara que les receptes del tancament de fronteres i de retorn de la sobirania que promouen el Front Nacional i moviments similars en altres països europeus no haurien impedit aquest tipus d'atemptats, segur que aquests partits redoblaran el missatge de la por i intentaran treure partit d'aquesta massacre.
