Els llops solitaris exprés
Planifiquen ells mateixos l'atemptat després d'un procés d'autoradicalització a través de les xarxes
Aquest divendres un nou atemptat a Alemanya ens recordava el cinquè aniversari de la massacre comesa per un llop solitari, Anders Brievick a Oslo, que va matar 77 persones. Des d'aleshores el concepte llop solitari o actor solitari ha passat a ocupar les nostres vides relacionat bàsicament amb el terrorisme d'etiologia gihadista i els seus atemptats. Aquest qualificatiu, moltes vegades contaminat per l'excessiu ús en casos que no hi tenen res a veure, fa referència a l'home o dona que actua sol, sense pertànyer a cap grup terrorista ni sota la influència de cap líder. Planifica ell tota la seva operació i experimenta un procés d'autoradicalització de fonts d'ideologia gihadista.
Les crides recurrents als seus llops solitaris per Mohammad al-Adnani (portaveu de Daesh) el setembre del 2014 i el maig passat han servit de detonador per a alguns dels seus seguidors a Occident. En el comunicat instava a atemptar des d'on fossin en aquell moment, sense necessitat de notificar a l'organització central la missió i amb la condició que abans juressin fidelitat al grup terrorista de manera pública.
Sembla que aquesta crida última d'Al-Adnani abans del mes del Ramadà ha causat efecte en joves que comparteixen ideologia amb aquests terroristes -tot i que no són musulmans practicants-. La facilitat d'accedir a informació a les xarxes socials de caràcter radical els ha servit com a mecanisme facilitador per expressar aquella violència continguda a canvi de saber que el seu martiri serà publicat a les xarxes. Convertir-se en soldat del Califat a Occident és avui summament senzill i ràpid. No cal tenir una ideologia ferma sobre la causa ni practicar un islam radical estricte. Per morir com a màrtir, només s'ha de fer pública la vinculació. Si hi afegim trets de personalitat característics, molts d'ells presents en els actors dels últims atemptats, tenim una combinació explosiva.
En menys de dos mesos, des de la crida del portaveu de Daesh, tres joves han accedit a morir matant per la causa d'aquests terroristes. Omar Mateen, autor de l'atemptat en una discoteca d'Orlando, va ocasionar la mort de 49 persones després de trucar al número d'emergència i jurar la seva fidelitat a Daesh. Mateen, titulat en justícia criminalística i amb llicència per portar armes, va passar per diferents feines, canvis de vivenda i diversos divorcis des de la seva possible homosexualitat. Larossi Abballa, de 25 anys, va perpetrar l'assassinat d'un policia i la seva parella amb la presa d'un ostatge (el seu fill de 3 anys). Després de cometre delictes menors, va ser captat a través d'internet el 2011 i va arribar a passar tres anys internat per associació de malfactors amb vista a preparar actes terroristes, com a membre d'una xarxa que es dedicava a enviar gihadistes al Pakistan. Mohammad Riad, de 17 anys, autor de l'agressió amb una destral en un tren regional al sud d'Alemanya, va gravar la seva intenció d'atemptar en un vídeo que els terroristes difonien hores després.
Els tres casos compleixen els requisits del portaveu: «Atemptar des d'on siguis i amb el que tinguis a mà», «no avisis l'organització central de la teva acció» i «fes pública la teva fidelitat a Daesh». Pel que fa als trets que es repeteixen en la majoria d'aquests joves, hi trobem una falta de control sobre la impulsivitat, molts presenten condemnes per delictes comuns, de violència, consum de drogues o ludopatia, juntament amb una nul·la capacitat de moure's davant situacions adverses: divorcis, pèrdua de la feina… Tot això fa que la falta de control els generi una frustració que es converteix en violència contra ell o els que consideren culpables de la seva situació. A aquests trets hi afegim un discurs radical, accessible i fàcil de portar a la pràctica a través de les xarxes socials.
No oblidem que ens trobem davant d' un terrorisme global que conviu entre nosaltres i que, molt lluny de parar, seguirà manipulant, radicalitzant i atemptant per aconseguir els seus objectius. Tancar els ulls a aquesta evidència i no actuar contundentment només serveix per donar oxigen als assassins. No som pocs els analistes que coincidim que aquest tipus d'atemptats de poca complexitat operativa, però amb fort impacte per la quantitat de víctimes que arrosseguen, són difícils de detectar i en conseqüència de neutralitzar.
Notícies relacionadesNo obstant, davant aquesta onada de llops solitaris exprés hauríem de plantejar-nos si suposa un canvi d'estratègia per part d'aquests grups d'etiologia gihadista per atacar Occident més contundentment, arran de les seves evidents pèrdues territorials a Síria i l'Iraq, o si només és una cortina de fum per distreure les forces de seguretat davant d'un atemptat a curt termini tot i que de repercussions més grans.
Criminòleg. Analista en gihadisme. També firma l'article Antonio Martín López.
