El debat sobre l'esperit olímpic (1)
Els valors de Rio
Malgrat els recels previs, aquests Jocs seran una oportunitat per fomentar actituds positives
Han passat quatre anys i una altra vegada estem davant uns Jocs. Per un mes, els mitjans no parlaran només de futbol, sinó també de 27 esports més. El tema olímpic tornarà a ser part de les nostres vides a l'agost i, davant la cita de Rio, això mereix una reflexió sobre la pervivència de l'esperit olímpic. Poc en queda avui dels Jocs de l'Antiguitat, celebrats com un element més del culte al déu Zeus que es rendia al santuari d'Olímpia. A Rio 2016 tampoc podrem distingir gaire de l'anhel educatiu decimonònic que va moure el francès Coubertin a restituir els Jocs.
Els primers Jocs, esdeveniments modestos i moltes vegades a l'ombra d'esdeveniments paral·lels com exposicions internacionals, han mutat considerablement al llarg del segle XX. Episodis com el d'entreguerres, la segona guerra mundial i la guerra freda han revolucionat les societats de tot el planeta. Això es pot rastrejar en manifestacions socials com la cultura i els costums. O l'esport mateix, un fenomen social que té com a màxima expressió uns Jocs que estan regits per una espècie de reglament constitutiu denominat Carta Olímpica. Aquest document enuncia al seu preàmbul quins són els valors olímpics que han de mostrar els esportistes que competeixen per aconseguir la medalla d'or: «L'Olimpisme es proposa crear un estil de vida basat en l'alegria de l'esforç, el valor educatiu del bon exemple, la responsabilitat social i el respecte pels principis ètics fonamentals universals. L'objectiu de l'Olimpisme és posar sempre l'esport al servei del desenvolupament harmònic de l'ésser humà». Molts es deuen preguntar, amb raó, si aquests valors es porten a la pràctica o si són pur màrqueting. És comprensible que avui dia, que som tan crítics amb els poders establerts i exigim transparència en tants àmbits del nostre entorn, també qüestionem els Jocs i els seus pretesos valors. Poques coses hi ha perfectes, molt menys un moviment olímpic amb tantes dimensions i contradiccions. Però, pel seu caràcter polifacètic, Rio 2016 serà una oportunitat per fomentar i difondre valors reals i actituds positives.
Poques activitats aconsegueixen tant impacte com els Jocs. Utilitzar l'exemple de certs esportistes per parlar de respecte dins de la rivalitat, joc net, compromís, recerca de la sana excel·lència i de molts altres valors és un potencial que convé aprofitar. Fins i tot alguns exemples negatius (sempre hi haurà tramposos) poden ser útils per construir un discurs pedagògic. La competició olímpica ha anat canviant al llarg del temps. Per exemple, la globalització assolida des dels anys 90 amb la incorporació de superestrelles professionals al costat de participants de països molt modestos. A Barcelona-92, els membres del dream team de la NBA i tennistes com Pete Sampras o Steffi Graf compartien espai amb milers d'esportistes menys populars i amb voluntaris. Això és una clara mostra del potencial que conté el fenomen olímpic.
Un altre punt que genera dubtes és el del gegantisme actual dels Jocs: a Rio 2016 hi haurà 28 esports i tots ells necessitaran estadis i pavellons de primera categoria. ¿Això és sostenible? ¿Hi pot seguir havent ciutats que assumeixin el risc d'hipotecar-se amb l'esperança d'aconseguir rèdits a mitjà-llarg termini? Molts dubten on està el futur de l'olimpisme, amb incerteses com el cost que suposa organitzar uns Jocs. Fins i tot si, dins d'aquest gegantisme, hi ha lloc per difondre els valors abans esmentats. El cas d'Atenes 2004 és paradigmàtic: un petit país amb problemes estructurals va haver de realitzar una inversió estratosfèrica perquè molts estadis, finalitzats els Jocs, no s'hagin utilitzat en 12 anys i estiguin en l'abandonament més absolut.
El Comitè Olímpic Internacional, conscient d'aquests reptes i contradiccions, va llançar fa dos anys el seu pla estratègic Agenda 2020, que busca anar cap a uns Jocs a mida de la ciutat que es presenta candidata. L'Agenda 2020, a més de posar límit al nombre d'esportistes i d'esports que hi hagi en uns Jocs i de reforçar la promoció de certs valors, dóna facilitats a les futures ciutats seu perquè dissenyin la seva proposta d'instal·lacions segons les seves necessitats i considerant-ne l'ús sostenible posterior. Tòquio 2020 serà la primera prova de foc per comprovar si els Jocs poden ser un esdeveniment coherent i assenyat durant el segle XXI.
Tornant a Barcelona-92, el record del seu llegat positiu, conegut com a model Barcelona, és moltes vegades al·ludit per explicar que Jocs i sostenibilitat no són conceptes contradictoris. Les autoritats de Rio 2016 s'han inspirat en moltes idees de regeneració urbana que va introduir la capital catalana. Nombrosos arquitectes i urbanistes formats a Barcelona han treballat en la preparació dels Jocs al Brasil.
