Hillary Clinton, malgrat tot

Malgrat que va guanyar les primàries a Bernie Sanders de forma clara, la ja candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units, Hillary Clinton, no aconsegueix generar entusiasme entre els seus propis coreligionaris ni tan sols pel fet que pot ser la primera dona a arribar a la Casa Blanca. En les files demòcrates, la il·lusió no va associada al nom de l'exsecretària d'Estat, exsenadora i ex primera dama. Si el 2008 Barack Obama la va derrotar per golejada en il·lusió, el 2016 ha sigut l'anomenada revolució sanderista la que ha aconseguit atraure el partit a nous votants, sobretot joves. Són aquests votants els que ara es lamenten que l'establishment del partit jugués amb cartes marcades a favor de Clinton i que malgrat això Sanders li doni el seu suport en nom d'aquest bé superior que és derrotar Donald Trump.

Curiosament, és la por a Trump la millor garantia que al final els demòcrates convençuts i molts altres nord-americans que no ho són tant acabaran votant Clinton. La demòcrata és una cara clàssica de la vella política, una dretana dins el seu propi partit, un falcó en política exterior i s'enfronta a un gran contingent de nord-americans que la detesten políticament i personalment. Aquesta antipatia és una de les cartes amb què compta Trump per acabar imposant-se en la seva increïble carrera presidencial. Però de la mateixa manera, és la por al milionari el que pot acabar omplint el sac de vots de Clinton, malgrat tot.