EDITORIALS
La plaga de les agressions masclistes
Una de les noies que ofereixen el seu testimoni en el desplegament informatiu d'EL PERIÓDICO sobre les agressions sexuals resumeix l'enorme pes de la plaga masclista amb una pregunta molt gràfica: ¿és que una dona no pot anar a ballar tranquil·lament a la discoteca? La resposta moltes vegades és que no, que l'assetjament d'alguns homes en el millor dels casos els pot amargar la diversió, i en el pitjor, convertir-les en víctimes d'una agressió. Molts homes continuen sense entendre que el no no és l'inici del joc de la seducció, sinó el final. Ser pesat en un ambient de festa no és cap delicte, però l'assetjament, l'abús i les agressions sexuals sí que ho són. I la base en moltes ocasions és la mateixa: la creença que si una dona es vesteix d'una manera determinada, o consumeix alcohol, o somriu, o desenes d'altres detalls, en realitat vol sexe encara que digui el contrari; que el no és un potser, o un sí mentre espera ser conquistada. Un dens pòsit de tradició masclista, en el qual subjau la idea que l'home necessita caçar la dona, continua molt present en ple segle XXI. Per això imatges com els vergonyosos rituals d'abús a dones als Sanfermines i en altres festes populars.
Aquestes actituds masculines no només són intolerables, sinó delictives, i es donen en més àmbits que el festiu. Es nodreixen d'una cultura masclista profundament arrelada que adopta desenes d'altres formes, des de la discriminació laboral fins a les esgarrifoses xifres d'assassinats de dones. Els experts estimen que a Espanya només es denuncien entre el 7% i el 10% dels delictes sexuals. A Catalunya, les denúncies per abusos sexuals s'han doblat els últims deu anys, mentre que les d'agressions es mantenen estables, la qual cosa indica que augmenten les dones que són conscients que determinades actituds no han de quedar impunes. Tot i així, Espanya es manté a la cua dels països europeus a l'hora de denunciar les agressions sexuals.
És inadmissible la pervivència d'aquesta cultura masclista que limita l'accés de les dones a l'espai públic, que les obliga a pensar estratègies per tornar amb seguretat a casa de nit, que les jutja per la manera de vestir, que en cosifica els cossos, que en moltes ocasions considera víctimes els agressors. És feina de tots, no només d'elles, posar fi a aquesta plaga.
