Una solució col·lectiva al 'top manta'

Als municipis turístics el fenomen de la venda ambulant irregular, el top manta, arriba durant els mesos d'estiu al seu màxim desenvolupament a l'empara del bon temps i de la màxima afluència de presumptes compradors que allarguen al carrer les jornades d'oci del període de vacances. El debat sobre l'activitat dels manters puja lògicament d'intensitat en aquestes dates i revela la dificultat de trobar solucions a un problema en què es creuen qüestions d'ocupació d'espai urbà, competència comercial deslleial i el drama humà que acompanya els venedors de carrer. Encara que el cas dels manters de Barcelona ha concentrat l'atenció general durant aquestes últimes setmanes, el cert és que el conflicte és propi de totes les grans ciutats i, a Espanya, molt especialment dels municipis costaners del Mediterrani que atrauen un gran nombre de visitants. En tots el problema ha adquirit més o menys intensitat però en cap d'aquests s'ha trobat una solució que pogués servir d'exemple per seguir. Només una qüestió ha quedat manifestament clara, encara que molts encara no ho reconeguin: el simple assetjament policial als venedors només és un ineficaç pedaç per a un problema que requereix una teràpia de més profunditat i sobretot de caràcter més integral. Perquè tampoc tiren endavant les iniciatives empreses en el simple marc municipal. La facilitat amb què el venedor es pot traslladar d'una zona a una altra converteixen en inútils aquestes fronteres administratives. La qüestió exigeix iniciatives més àmplies i transversals en les quals es coordinin les diverses administracions públiques, la municipal evidentment, però també l'autonòmica i l'estatal, com també instàncies judicials com les fiscalies. Només amb estratègies col·lectives es podrà afrontar amb més èxit que fins ara la lluita contra les xarxes que fan negoci d'aquesta venda irregular. Però també només així, de manera coordinada, es podran impulsar plans socials que ofereixin sortides laborals i de formació dignes a aquells que ara no troben cap altra possibilitats de guanyar-se la vida que estendre el seu sac de mercaderies al carrer. Ens trobem davant un d'aquells conflictes que arriben per quedar-se i al qual s'ha de trobar una resposta consensuada i, sobretot, solidària amb les persones més vulnerables.