La vida al carrer

Els dos soldats miren el carrer solitari. Davant seu, sota un mantell invisible, transcorre tot el que no veuen. Una nena es menja un bocata. Camina de pressa. Arriba tard a l'entrenament. Una parella discuteix. ¿Per què sempre hem de fer el que tu vols? Pas a pas, lentament, un home s'acosta a casa seva. Es recolza en un paraigua que sembla gairebé tan vell com ell. El mateix recorregut des de fa 50 anys, quan es van casar, moltes vides enrere. En aquest instant, 30 persones estan consultant el seu mòbil. 15 joves escolten música amb auriculars. 50 caminen sols. 70 van acompanyats. Hi ha 28 enamorats. Tres creuen que no poden viure sense ell. O sense ella. 27 pensen que no han trobat l'amor de la seva vida. De tant en tant, es miren les cares amb les quals s'encreuen. Qui sap, potser s'amaga rere aquesta mirada desconeguda. ¿Per què no m'han ascendit a mi? ¿Per què ha sigut tan difícil aquell examen? Quatre gossos. Un té puces. Des de les finestres, uns quants gats contemplen el moviment. ¿Ha parat de ploure?, es pregunta ell decidint quines sabates posar-se. Ella torna a picar una pastilla de xocolata. Aquesta nit per sopar hi ha macarrons, promet el pare als fills.

Tots són allà. Els hem de veure. Encara que només sigui el seu alè. La seva visió és l'únic combat que està a les nostres mans. La tossuda i rebel presència de la vida quotidiana.