La difícil situació del gegant sud-americà
¿Marxa enrere al Brasil?
La societat està polaritzada en un temps d'incertesa política i retrocés econòmic i de drets
Una dona participa en la ’marxa per la pau’ a la favela Alemao després de la mort d’un nen per la policia. /
És difícil tenir certeses en un país a la batedora, on les anàlisis del matí queden momificades a la tarda. Malgrat això, és clar que estem davant d'un altre cas de pressió per part de l'elit econòmica, que ha reconquistat el poder polític al Brasil encara que sigui de forma transitòria. No hi ha acord sobre si abordar com un cop el cop que ha fet saltar la presidenta Dilma Roussef del seu lloc, de moment temporalment. L'estricta legalitat, pel que fa als passos processals que cal fer, sembla coberta. No obstant, tan cert és això com que no hi ha cas. El motiu formal esgrimit -canvis en les partides de despesa i endarreriments en els pagaments des de l'Estat- té un pes minúscul. Si això fos una raó per a la destitució, la majoria dels presidents de Govern del món serien deposats, incloent-hi els predecessors de Dilma i el nostre Rajoy.
Més enllà de la qualificació, és evident que el poder econòmic volia treure Dilma a qualsevol preu i va trobar una excusa menor per fer-ho, posant el país cap per avall. Dit això, l'extensa i intensa corrupció hi va jugar el seu paper. Els partits de la dreta se n'han endut una part molt significativa i hi ha diversos casos oberts que ho mostren. No obstant, els governs i les bancades del Partit dels Treballadors (PT) no s'hi han mantingut aliens, amb l'agreujant de no actuar amb contundència i responsabilitat davant dels casos de corrupció que es van succeir. En el deure figura també una presidenta i un equip refractaris a relacionar-se amb les organitzacions i moviments socials, crítics amb algunes mesures, malgrat que són el suport al carrer dels canvis operats pel PT sota el lideratge de Lula. La capacitat dels grans mitjans per diluir els robatoris de la dreta i magnificar els del PT ha tingut gran impacte, enmig d'una forta crisi econòmica. Dilma es va ensorrar en la seva acceptació i milions de persones d'estrats mitjans i alts van sortir al carrer a exigir la seva dimissió. La resposta va venir del costat popular, no tant per l'afecte a Dilma com per la defensa de la democràcia i per l'anticipació del que vindria. Més exclusió i més desigualtat. Avui la societat està polaritzada en un temps d'incertesa política i de retrocés econòmic i social.
SOBRE això últim, el Govern sense legitimitat de Michel Temer ha fet passos de gegant amb una sorprenent celeritat. La imatge del seu gabinet, sense cap dona ni cap negre, en un país de gran diversitat, anticipava el que va venir. Començant per un canvi constitucional per blindar el sostre de despesa pública i impedir que creixi més enllà de la inflació. Durant 20 anys. Fabulós. En un país encara amb creixement demogràfic, aquesta norma lliga les mans de qualsevol govern futur. És un fet que la crisi econòmica ha perjudicat el Brasil en els últims tres anys, després d'un creixement notable durant una dècada. Les perspectives de l'FMI apunten a un inici de la recuperació el 2017, atès que el Brasil ha sigut dels països de Sud-amèrica menys afectats per la caiguda de les seves exportacions primàries. Com en totes les crisis, el dèficit ha crescut en un país amb un deute públic mitjà.
En aquesta situació transitòria i incerta, el Govern interí de Temer s'ha sentit legitimat per aplicar una bateria de reformes d'urgència amb devastadors efectes en la població, sobretot la més vulnerable. Noves concessions a empreses, reformes laborals agressives i una retallada directa dels programes socials que havien contribuït a reduir la pobresa al país.
Els governs del PT van reduir la pobresa del 20% al 7% mentre que els anteriors a penes van aconseguir una caiguda de tres punts durant una dècada. La desigualtat també es va reduir, encara que de forma limitada. Un dels ariets d'aquest avanç, a més de les millores en la formalització de l'ocupació i en el salari mínim, va ser el programa Borsa Família, que avui beneficia 47 milions de persones pobres, amb indicadors multidimensionals notables. Doncs bé, al Govern de Temer es debat focalitzar el programa en el 5% més pobre de la població, cosa que pot limitar el seu accés a només 10 milions de persones. És obvi indicar l'impacte social d'aquesta retallada, a penes rellevant en la reducció del dèficit. I el mateix volen fer amb beques per a estudiants o pressupostos de salut i educació, entre d'altres. ¿Els sona? Això sí, no s'ha sentit parlar de mesures per enfrontar el frau fiscal del país, que és galopant.
Les organitzacions i els moviments socials brasilers, dels quals hem après tant, s'estan reorganitzant per defensar conquistes i clamar per un model econòmic equitatiu. Fent-los costat hi haurà organitzacions com Oxfam Brasil, especialment amb els joves urbans. S'ha de seguir.
