Sols bitllet d'anada

¿I si fossin altres? Imaginem per un moment uns joves Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa i Carlos Fuentes. O Salvador Dalí, Luis Buñuel i Federico García Lorca. Tots ells amb un mòbil a la mà i l'aplicació de moda descarregada, ¿què farien? ¿La menysprearien sense mirar-la ni un segon? ¿Hi jugarien? ¿Se citarien en algun gimnàs Pokémon per reptar-se? Potser l'utilitzarien com a inspiració. El conte d'una casa habitada per bestioles de noms impossibles. Un poema amb lluna de sang i Pikachu. Un llenç blau amb un Gyarados amagat. O, potser, tot al contrari. Potser aquests minuts, aquestes hores perdudes, ens escamotejarien les seves obres úniques i convertirien el món en un lloc una mica menys bonic.

Tot i que, posats a imaginar, aquests nois podrien tenir altres noms. Noms foscos com Franco o Videla. Noms que van odiar alguns dels anteriors. Noms que maten. Llavors voldríem que la pantalla quedés enganxada per sempre als nassos i els dits d'aquests mediocres sanguinaris. En realitat, no és tan mala idea. N'hi ha prou de mirar les notícies d'aquest diari per començar a fer la llista. Segur que avui mateix sumaríem una dotzena de noms. També s'admeten peticions particulars, és clar. Candidats a viure enganxats a una pantalla. O, posats a fer, candidats a ser enviats al món Pokémon.