El drama dels refugiats (i 2)
Un pacte global pels desplaçats
La cimera del setembre de l'ONU ha de suposar un avanç en la protecció de la població refugiada
La crisi dels refugiats ha trucat amb força a les portes d'Europa, posant a prova els seus valors fonamentals. La reacció de molts països, especialment els més rics, va ser ràpida i en molts casos va consistir a restringir l'accés, endurir els controls fronterers i aixecar filats. Una mostra de la seva reticència davant l'obligació de protegir i buscar solucions per als refugiats contreta amb el dret internacional, la solidaritat entre estats i la consideració moral d'ajudar altres éssers humans en necessitat de protecció.
Per a moltes persones, l'arribada d'un milió de refugiats i immigrants a les costes europees el 2015 pot resultar un nombre elevat, però aquesta visió no té en compte la magnitud global del repte. Cada minut, 24 persones fugen de casa seva en algun lloc del món a causa de conflictes armats, persecució o violacions de drets humans. La noció que Europa és el principal focus d'arribades és errònia: el 86% dels desplaçats viuen en països en vies de desenvolupament, molts d'ells fronterers amb estats en conflicte.
És difícil, probablement impossible, quantificar el patiment humà, però n'hi ha prou com a aproximació saber que 65 milions de persones -i pujant- han deixat casa seva per por a perdre la vida. Els sis anys de guerra a Síria han provocat una catàstrofe que ja suma cinc milions de refugiats, majoritàriament acollits en països limítrofs com Turquia, el Líban, Jordània o l'Iraq, desbordats per la situació i la falta de suport de la comunitat internacional.
Som testimonis cada dia als mitjans que el perill no cessa quan els refugiats abandonen els seus països, sinó que fins i tot es multiplica. Només al Mediterrani, més de 10.000 persones han perdut la vida des del 2014 a la recerca d'una vida sense amenaces. Ja a terra, troben el camí bloquejat per fronteres tancades, i es veuen exposades a xarxes de tràfic de blanques, a abusos sexuals i al rebuig irracional i inhumà -i fins i tot a la violència- de grups racistes, xenòfobs o islamòfobs.
És necessari que tots els països contribueixin a la responsabilitat col·lectiva i habilitin vies legals per a l'arribada de refugiats, assumint un compromís més gran sobre el reassentament i la reunificació familiar amb programes àgils i flexibles, i oferint visats humanitaris per a persones amb necessitat d'atenció mèdica urgent, i visats per als estudiants que un dia reconstruiran el seu país. Aquests mecanismes evitarien que els refugiats caiguessin en mans de traficants sense escrúpols, que són els que treuen més profit de la tímida resposta dels països industrialitzats davant la crisi.
Espanya, segon país amb més superfície de la UE i cinquè per població, compta amb les condicions per augmentar la seva implicació en qüestions de protecció internacional. Avui, rep tot just les sol·licituds d'asil de tota la UE, amb unes 15.000 peticions registrades el 2015. No obstant, té capacitat per convertir-se en un verdader país d'acollida i protecció, i en una referència per a altres estats. En aquest sentit, les comunitats autònomes, els ajuntaments i,per tant, la ocietat civil han manifestat reiteradament la seva solidaritat i el seu interès per recolzar el procés d'acollida i integració de refugiats. Però per a això es fa necessari reforçar la coordinació entre les diferents administracions.
La reunió que celebrarà l'Assemblea General de les Nacions Unides el 19 de setembre servirà per abordar els moviments a gran escala de refugiats i persones migrants i és una oportunitat important d'avançar cap a un pacte global de coresponsabilitat. És el moment de concretar un reforç determinat i decidit del sistema internacional de protecció. Aquest pacte no requereix noves normes; el que necessita és el compromís decidit i la voluntat política dels estats per arribar a solucions a través d'una resposta cooperativa. Des d'ACNUR confiem que Espanya estigui a l'altura d'aquest desafiament sense precedents i respongui a la crida amb lideratge positiu i iniciatives substancials que reflecteixin el seu compromís amb l'obligació col·lectiva de protegir els refugiats.
de CARA A LA cita a ACNUR hem posat en marxa la campanya internacional #ConLosRefugiados per reunir un milió de firmes, que seran entregades al secretar general de l'ONU, Ban Ki-moon, prèviament a l'assemblea del 19 de setembre. Volem mostrar que les societats d'arreu del món estan compromeses.
El món ha de comptar amb un mecanisme sòlid i predictible per compartir efectivament la responsabilitat col·lectiva sobre la protecció internacional dels refugiats. Estem davant un repte global que hem de gesgtionar aviat si volem un futur pròsper i segur per a tots. No podem esperar.
Representant d'ACNUR a Espanya.
