Un debat amb rerefons
Burquini i islamofòbia
El peculiar banyador suposa una grollera ostentació i sobreactuació del fet religiós musulmà
esala35173053 opinion leonard beard burkini160817181931
L'estiu de l'any 2009 vaig estar allotjat uns dies a l'apartament d'un amic a Cabo Negro, Tetuan (Marroc). Un apartament confortable situat en una zona confortable, amb vistes privilegiades al Mediterrani i amb dues grans piscines comunitàries. En una d'elles vaig presenciar una discussió entre dues dones banyistes que volien accedir a la piscina amb pantalons i camisa impermeables i un mocador al cap i la resta de banyistes, que protestaven iradament, especialment algunes dones.
No hi havia cap dona ni cap home estrangers, totes i tots eren marroquins. Recordo bé el que una dona, potser la que més enfadada semblava, va deixar anar a les dues banyistes vestides de cap a peus: «Tots som musulmans. ¿Per què hem de permetre que l'islam es redueixi a l'opressió de la dona?».
Recordo aquesta discussió mentre llegeixo la notícia de la batalla campal que hi ha hagut a la localitat de Sisco, al nord de Còrsega, entre alguns partidaris del burquini i alguns detractors. Arran d'aquesta batalla, llegeixo, l'alcalde del municipi, el socialista Ange-Pierre Vivoni, ha decidit prohibir aquesta peça de roba que cobreix tot el cos de la dona i el Col·lectiu Contra la Islamofòbia a França (CCIF) n'ha criticat la prohibició.
Que la islamofòbia adquireix cada vegada més vigor a Europa és un fet dolorós, i feina tindrem per intentar aportar una mica més de seny en aquest clima propens al prejudici i les baixes passions. Un primer pas -al meu parer un dels més importants- és que els mateixos musulmans i les associacions que combaten la islamofòbia es formin, estudiïn i elaborin un discurs més rigorós sobre què és la seva religió. Hi ha molt fariseu ignorant denunciant islamofòbia sense una mínima noció històrica de la seva religió.
La discussió que relatava al principi mostra una tensió interna dins de l'islam d'avui entre els que som partidaris d'una religió espiritual que cohabiti amb un model laic de la societat i els que advoquen per una religió fiscalitzadora que s'apoderi de l'espai públic imposant rituals i formes de vestir. Una religió que exerceix un control especial sobre la sexualitat de la dona. L'arxiconegut temor a la sexualitat de la dona de les ideologies més recalcitrants.
«Si els reaccionaris del món musulmà volen agredir la dona, que ho facin directament, que no busquin excuses en el profeta», afirmava fa uns quants anys amb ironia la ja desapareguda sociòloga i escriptora marroquina Fàtima Mernissi.
Fa una mica més d'un mes vaig ser al Marroc, aquesta vegada a Nador, en ple mes del Ramadà. Entristeix veure l'espai que ocupa la religió en la societat. Una religió que cada vegada més, i ja és dir, exerceix el rol de control social, de promulgadora de les normes d'urbanitat que s'han de mantgenir. Vaig percebre una ostentació dels ritus religiosos que em sembla molt preocupant. Ens parla d'una societat sotmesa, venuda al pensament únic. Per descomptat que sota d'aquesta primera capa n'hi ha altres de molt més interessants, riques, subversives fins i tot, però la por de parlar clar es percep per tot arreu. Com es feia abans quan es volia criticar el rei Hassan II, abans de parlar es mira a una banda i altra per assegurar-se que ningú escolta, i llavors sí, es critica l'islam ideològic que s'està apoderant del país.
L'escriptor algerià Boualem Sansal deia que el fanatisme religiós ho enfosqueix i ho dogmatitza tot. «El poble mateix, nosaltres mateixos, som el nostre propi enemic», afegia.
El burquini és una grollera ostentació del fet religiós. Un intent, entre altres coses, de sobreactuar la religiositat i que denota clarament que són una part dels musulmans els principals enemics de l'emancipació i el pensament racional i històric a l'islam.
Si volem denunciar la islamofòbia amb credibilitat, el primer que hem de fer és fugir de les idees dels fariseus i estudiar una mica més el que l'islam va ser i el que l'islam és avui en dia. Tal com afirmava en unes jornades celebrades a l'Institut Europeu de la Mediterrània fa gairebé un any Rachid Benzine, professor de la Facultat de Teologia Protestant de París, potser el millor deixeble de Mohammed Arkoun, hem d'aproximar-nos a l'islam amb una perspectiva històrica, contextualitzada i científica. Amb la raó hem de vèncer tant els fanàtics com els benintencionats que confonen islamofòbia amb els límits que ens imposa una societat laica.
