DUES MIRADES
Cabells i cavalls
El dolor de la mare d'un pilot. El corredor mallorquí Luis Salom va trobar la mort un divendres de juny en un revolt del circuit de Montmeló. La seva mare es va rapar el cap en senyal de dol i d'homenatge.
Hem sabut fa poc que Luis Salom no va morir per culpa d'un sot o per un problema als pneumàtics sinó per una distracció en el pilotatge. Perquè va mirar cap enrere i va perdre una mica de control i va haver de frenar més fort i la moto se'n va anar directa cap a la tragèdia en un revolt on va faltar grava i va sobrar velocitat.
El pilot es juga la vida en cada viratge, en cada avançament: sobreviu a les fronteres de la mort. I és precisament aquest temptar el destí el que el converteix al mateix temps en robust i en feble. L'heroi contemporani que desafia els perills i el vailet insegur que necessita agafar-se a la superstició per afrontar-los. Salom, segons expliquen, no podia córrer si abans no acariciava la melena arrissada de la seva mare. ¿Era una superstició i prou o un salvavides preventiu, saber-se encara a la seva falda, malgrat tants cavalls desbocats a la pista?
Als cabells, segons la Bíblia i segons altres llegendes, no només habita la força sinó la saviesa. Com més llarga és la cabellera, més pensaments hi caben. I potser també la tendresa. La mare es va rapar -es va tallar els cabells amb la fúria de la pèrdua- perquè el seu fill viatgés proveït a l'Hades. Com els antics. A poc a poc, els seus cabells tornaran a créixer. Es mantindrà sempre igual el floc que el seu fill conserva entre les mans, en l'últim trajecte.
