dues mirades
La llum de Berenice
Una imatge carregada de segles. De mites i de llàgrimes. Els ulls tancats, perquè la realitat no es cali a les pupil·les. Les mans entrellaçades, per mirar de retenir els records. La boca tancada, perquè no s'escapi l'alè, perquè la pena no cobreixi tot el món. I una testa amb els cabells tallats a raspall, sense els flocs de la bona sort.
Tot just pujar al tron, Ptolemeu III, faraó d'Egipte, va partir a combatre a Síria per venjar l'assassinat del seu germà. La seva dona, Berenice II, va prometre a la deessa Afrodita tallar-se la llarga cabellera si el seu marit tornava sa i estalvi. L'home va tornar i ella va complir el pacte, però la seva melena va desaparèixer misteriosament del temple. Aquella mateixa nit, l'astrònom Conó de Samos va anunciar que una nova constel·lació havia aparegut al firmament: la cabellera de Berenice.
La constel·lació de Coma Berenices només és visible per als observadors avesats. És subtil. Un eixam de piquets de plata. O de llàgrimes. Només es deixa contemplar les nits sense lluna de primavera. Luis Salom va morir el 3 de juny. Aquella nit la lluna minvava. Faltaven 48 hores per a la lluna nova. Potser la foscor va ser llavors una mica menys profunda. Potser en la infinita negror del dolor van brillar els cabells que una mare havia deixat entre els dits de les mans del seu fill mort. Una mica de llum per al camí.
