Gorbatxov, efímera primavera i caos de Rússia
Fa 25 anys del declinar de l’últim imperi del món, sorgit fa gairebé cent anys, que es va ensorrar ràpidament el 1991, en el període que va del 19 d’agost fins al dia de Nadal, acta de defunció de l’Estat ateu oficial, l’URSS.
Aquests intensos quatre mesos, van començar quan, mentre Mikhaïl Gorbatxov estiuejava en una zona de penya-segats de la costa de Crimea, se li va presentar una delegació enviada per un comitè colpista per comminar-lo a presentar la dimissió. S’hi va negar i va quedar retingut i incomunicat.
Seria el primer moviment d’un grup de vuit personatges en què hi havia el vicepresident de l’URSS, el ministre d’Interior, el de Defensa, un alt dirigent del KGB... Tots ells havien sigut promocionats pel mateix Gorbatxov quan, després d’impulsar un procés àmpliament reformista i donada la forta oposició dels comunistes més ortodoxos, pactaria amb els qui després el trairien.
Feia sis anys que era secretari general del PCUS. La seva irrupció va comportar un estil diferent de fer política respecte a la gerontocràcia que l’havia precedit, amb un sistema arcaic en què s’havien obert nombroses esquerdes sense possibilitat d’arreglar-les. Serveixi com a exemple d’això la tragèdia de Txernóbil, que havia tingut lloc només un any després que Gorbatxov arribés al càrrec. Les esquerdes del reactor quatre s’assimilaven als trencaments i les falles del sistema productiu, polític, econòmic, militar (després de la derrota a l’Afganistan) i territorial.
Crisi econòmica
Tot s’ensorrava i, mentrestant, Gorby animava unes reformes liberalitzadores desconegudes en la història russa. Fins i tot amb les seves contradiccions, es pot dir que aquesta etapa del seu mandat va ser una primavera de la llibertat. A això s’hi oposaven els més ortodoxos i en aquesta situació de profunda crisi, implementar aquelles mesures era molt complicat, i encara més amb un món occidental que l’aplaudia i volia fer-se fotos amb ell però que no va oferir gens de generositat ni suport financer a un país on la crisi econòmica amenaçava la viabilitat de les reformes polítiques.
Al mateix temps, les tensions territorials s’aguditzaven en un sistema que fins llavors havia continuat regit amb gran centralisme des de Moscou. Precisament des del desig de mantenir unides les repúbliques Gorbatxov va preparar un nou Tractat de la Unió, amb un increment notable de l’autonomia però mantenint-ne, deia, la unitat. Com acostuma a passar, els salvapàtries colpistes invocarien la destrucció de l’URSS com una de les causes de l’aixecament.
Retransmès en directe
Tot i això, va ser un líder discrepant qui el va salvar. Borís Ieltsin era el president de la República Russa i els seus plantejaments nacionalistes i liberals anaven més enllà de les idees reformistes (al final, ancorades) del líder soviètic. Ell va ser qui va mobilitzar la població que va sortir a defensar el Parlament. Enfront de la falta d’informació del que havia passat dos anys abans a Tiananmen, tret d’alguna foto o escena breu, el que va passar a Moscou va ser el primer cop d’Estat retransmès en directe al món.
La població hi anava i plantava cara als tancs. No va caldre fer servir la força. Tan sols un atropellament al pròxim carrer de Txaikovski. La imatge d’aquell home de cabells platejats a sobre d’un cotxe arengant el poble era gairebé de Hollywood. Ell i els seus seguidors pararien aquest cop. Gorbatxov tornaria des de Foros a Moscou, però no en el seu avió presidencial, sinó en el de Ieltsin. El cop contra ell fracassaria però es convertiria en 'presoner' de Ieltsin. Poc després, l’escena al Soviet en què el líder triomfant el fa firmar la prohibició del Partit Comunista que l’altre va voler mantenir viu seria una altra empenta cap a la debacle.
És paradoxal que, una vegada fracassat un cop d’Estat, el destinatari no en sortís reforçat sinó al contrari. També és molt singular que, derrotat un cop d’Estat, el resultat quatre mesos després fos que el mateix Estat havia desaparegut, substituït per 15 de nous.
Notícies relacionadesÉs expressiva la frase de Gorbatxov al seu retorn: «He tornat a un país que no és el mateix». I també molt particular l’experiència de l’astronauta Serguei Krikaliov, que estava en una estació espacial i quan va tornar es va trobar que l’Estat que l’havia enviat, l’URSS, ja no existia; que la falç i el martell gravats al coet estaven prohibits, com tota la 'imatgeria' soviètica, i que l’estació espacial que havia de dirigir el seu retorn no tenia vinculació amb Moscou, sinó que Baikanur estava en un nou Estat independent, el Kazakhstan.
L’espurna va ser el cop d’Estat contra Gorbatxov...
