Somriures corporatius
Article 498. Avui us vull explicar una història que em va explicar l’altre dia un amic meu que va començar a treballar a la recepció d’un gimnàs. Resulta que abans de posar-se darrere del taulell li van fer un curs d’una setmana relacionat amb el somriure que havia de mostrar, ja que li van explicar que en tota la cadena del gimnàs tenien un somriure corporatiu que consistia a... Bé, val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc. El 'caso Fischer'. Una bona pel·lícula sobre la màgia dels escacs on despunta el brutal actor Liev Schreiber amb una interpretació magnífica.
Segon lloc. The original Blues Brothers Band (Festival de Peralada). Em va entusiasmar escoltar tocar la banda que acompanyava els Blues Brothers i sentir la increïble química que encara hi ha entre tots ells.
Primera posició. Simply Red (Festival de Peralada). Va ser el tancament brillant als 30 anys d’aquest magnífic festival. Aquest grup aconsegueix que tot soni com ha de sonar i va oferir un concert èpic.
I tornant als somriures corporatius. Al meu amic li va fer el curs un especialista en somriures que li va ensenyar que el somriure que s’ha de mostrar quan algú arriba al gimnàs ha de ser càlid, afable i ple de felicitat i desig.
Però el que era curiós era el somriure que havia d’aconseguir mostrar quan el client deixava el gimnàs; havia de ser més oblidadís, nostàlgic i gens efusiu.
Li van explicar que el client havia de sentir que era enyorat a l’arribar, perquè no es desapuntés. Però no tant al marxar, perquè no sentís que havia d’utilitzar cada dia les instal·lacions.
El que és més curiós és que aquest expert americà que els va ensenyar a somriure va aconseguir tot això que us explico. L’altre dia vaig anar al seu gimnàs i vaig sentir aquella cascada d’emocions entre tot el personal del gimnàs quan et somreien al veure’t arribar i a l’acomiadar-te.
Notícies relacionades
Vés a saber quants somriures corporatius més existeixen, i en quins llocs més insospitats del món. ¡Bon diumenge!
