Els avions que bombardegen Alep no fan vacances
El concepte ‘vacances’ està canviant els darrers anys. Manté les seves característiques històriques a l’àmbit educatiu. Els professors i els estudiants interrompen les seves activitats en períodes concrets de temps, durant l’estiu, l’hivern i, en ocasions, d’altres etapes de l’any. En l’àmbit laboral la situació és diferent. Amb l’elevat nivell d’atur i de treball precari, parlar de ‘vacances’ sona sovint gairebé a provocació. Molta gent fa vacances mirant de no fer gaire soroll per por a provocar crítiques o enveja. Els consellers del govern de la Generalitat i els ministres del govern espanyol més que ‘de vacances’ estan desapareguts.
Hi ha milions de persones que viuen aquests dies de juliol i agost en campaments de desplaçats o de refugiats o atrapats per guerres terribles. No li parleu de vacances a Omran Daqneesh, el nen sirià que hem vist ple de pols, ensangonat i atordit, assegut en l’ambulància que l’ha de dur a un centre mèdic després de ser rescatat de les runes de casa seva, a Alep. Els avions que la van bombardejar tampoc no feien vacances.
Des de que va començar la guerra a Síria, ara fa més de cinc anys, han mort uns 50.000 nens. Omran és viu. Confiem que visqui molts anys i que algun dia pugui fruir de veritables vacances. Aylan Kurdi, la imatge bocaterrosa del qual, ofegat i bressolat per l’aigua del mar a una platja turca va impactar l’opinió pública mundial ara fa un any, no sabrà mai en què consisteixen.
Morts com la d’Aylan i vides com la d’Omran han d’espatllar la diversió i el relaxament de les persones que, aquests dies, han desconnectat de la seva quotidianitat?
N’hi ha prou amb indignar-se, amb entristir-se davant les fotos virals d’ambdós i contribuir a difondre-les per les xarxes mentre ens banyem a platges paradisíaques, passegem per París, Nova York o Roma o visitem el Machu Pichu?
És indiscutible que tothom té dret a fer allò que vulgui amb les seves vacances. Centenars, milers de persones d’arreu del món han estat o estan ara a Grècia, invertint el seu temps lliure fent companyia i mirant d’ajudar els refugiats que viuen en campaments i assentaments tristos i mal equipats.
Notícies relacionades“No hi ha res a fer”, diuen alguns quasi com a justificació de la contradicció que suposa, precisament, no fer res davant imatges com les que ens arriben d’Alep, el mar Mediterrani o Sudan del Sud. També ho diuen molts des de la frustració de no saber com contribuir a resoldre aquestes tragèdies humanitàries.
La Humanitat no té futur si no sap fer res, si no fa res davant aquestes realitats. Els avions que bombardegen cases com la d’Omran no haurien de fer vacances. No haurien d’enlairar-se mai.
