Noves mesures per generar ocupació

La situació del mercat laboral al nostre país evoluciona de forma positiva en sintonia amb el comportament econòmic general, amb increments interanuals de l'ocupació i de l'afiliació i un descens de l'atur que confirmen la tendència iniciada el 2013 de creació d'ocupació, que es mantindrà els pròxims trimestres segons totes les projeccions.

No obstant, malgrat l'inqüestionable procés de reactivació econòmica i de l'ocupació, donat que la taxa d'atur segueix sent elevada i existeixen determinats riscos latents, és necessari superar la situació d'incertesa política i aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de l'economia i del mercat laboral, i per això no es pot abaixar la guàrdia i convé adoptar noves mesures per a la creació de llocs de treball per part de les empreses en termes de reducció de costos, flexibilització de les relacions laborals i més seguretat jurídica en l'aplicació de la normativa vigent.

Els pròxims governs que es constitueixin, a partir de la concertació i el diàleg social han d'aprofundir en les reformes i mesures que estimulin l'activitat econòmica i que ens dotin d'un marc jurídic flexible, que afavoreixi la capacitat d'adaptació de les empreses als cicles econòmics i potenciï la creació de llocs de treball a mesura que es consolida la recuperació econòmica.

Per tant, és especialment rellevant que es garanteixin els principis d'estabilitat institucional, certesa i seguretat jurídica per impulsar les previsions de creixement econòmic i d'ocupació per al 2016.

Un dels elements més rellevants que afecten el mercat de treball ve constituït pel caràcter que s'atorgui a la relació laboral en funció del tipus contractual que se subscrigui: indefinit o temporal. No es pot obviar que el nostre país se situa en el lloc 160 dels països desenvolupats pel que fa a dificultats i rigidesa per contractar i acomiadar, i en definitiva per crear ocupació, segons dades del Banc Mundial. Tots els ítems laborals -duplicant-se les taxes d'atur i temporalitat, entre altres, respecte a Europa- no solament són ostensiblement pitjors a Espanya en una situació de crisi econòmica, sinó també en èpoques de bonança, cosa que evidencia una problemàtica estructural.

No hi ha dubte que a les empreses els interessa des de nombrosos punts de vista (costos en processos de selecció, en recursos humans, pèrdua d'experiència adquirida pel treballador, inversió en formació, fidelització de l'empleat, prevenció de riscos laborals, productivitat, etcètera) el manteniment d'una plantilla al més estable possible. Les elevades indemnitzacions per acomiadament, els costos laborals, la rigidesa en la normativa laboral que dificulta l'adaptació dels recursos humans de l'empresa, units a causes com una inacceptable inseguretat jurídica producte de la ingent i canviant normativa laboral i de les diferents interpretacions judicials d'aquesta, són factors dissuasoris de la contractació estable al nostre país.

Més encara si tenim en compte la realitat del nostre teixit productiu, constituït en un 99% per petites i mitjanes empreses i microempreses, per a les quals els elements exposats suposen barreres difícilment franquejables, sobretot en èpoques de crisi o incertesa.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Igualment, cal advertir que la nostra configuració productiva propicia l'existència d'una temporalitat estructural a causa que sectors com els serveis, amb empreses dedicades al turisme i l'hostaleria, entre altres, la comporten per la pròpia naturalesa de les seves activitats. Per això és habitual en el tercer trimestre de cada any un lleuger increment d'aquesta taxa de temporalitat, sense que això hagi de pressuposar connotacions negatives, sinó una creació d'ocupació coherent amb la nostra estructura productiva.

Des del món empresarial es promou l'estabilitat en l'ocupació, i prova d'això la tenim tant en els diversos acords per a l'ocupació i la negociació col·lectiva firmats a nivell estatal com en els acords interprofessionals de Catalunya subscrits per Foment del Treball i les organitzacions sindicals, on els agents socials instem a articular fórmules de flexibilitat per propiciar mecanismes d'adaptació interns preferibles als ajustos d'ocupació, la potenciació de la contractació indefinida a temps parcial com a alternativa a la contractació temporal i el desenvolupament de la formació contínua, la promoció i l'actualització permanent de l'organització professional per adaptar-la als canvis en l'organització del treball. Són factors fonamentals afavoridors d'una incentivació de la contractació i de més estabilitat en l'ocupació.