Xina i el 'brexit'

La Xina va seguir amb lògica atenció el procés que va desembocar en la consulta sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. Convé assenyalar que està només al darrere d'Alemanya en el rànquing de països europeus amb més volum comercial amb la Xina. Tot i així, les exportacions al Regne Unit suposen un 3% de les exportacions totals xineses, una xifra no gaire elevada. Dues variables sobresurten en la importància tradicional que la Xina atorga a les relacions bilaterals. D'una part, el paper de la City en la internacionalització del iuan; d'una altra, la seva significació en l'àmbit dels jocs d'influència al si de la Unió Europea.

El triomf de l'opció de sortida també s'avalua a la Xina com un contratemps que l'obligarà a efectuar ajustos. L'entesa entre les dues capitals en l'ordre econòmic i financer s'ha anat reforçant els últims anys com bé va acreditar la decisió britànica de sumar-se al Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures malgrat les reticències mantingudes pels Estats Units i altres capitals occidentals. Ni tan sols la controvèrsia al voltant de la democratització de Hong Kong va entelar aquest vincle, diferenciant amb nitidesa entre els cursos de l'economia i de la política, una distinció que Pequín no sempre matisa adequadament. La posició favorable de Londres en relació amb el reconeixement de la Xina com una economia de mercat o el seu genèric alineament contra el proteccionisme comercial seduïen les autoritats xineses davant les tesis contràries sostingudes en altres països europeus.

La immensa majoria dels analistes xinesos consideraven altament improbable un resultat procliu a la sortida de la Unió Europea i, a la vista de les dades finals, no van poder dissimular la seva sorpresa. El règim xinès, que rara vegada opina sobre afers interns d'altres països, s'havia decantat obertament per la permanència. Quan el líder Xi Jinping va visitar Londres el mes d'octubre passat, així ho va fer saber, advocant per una Unió «estable». Després de la consulta, els primers efectes van ser limitats, amb poc impacte en el mercat de valors, però les càbales internes suggereixen diversos escenaris en el futur.

El brexit pot afectar els plans globals xinesos. En primer lloc, la imatge del Regne Unit davant la Xina ha evolucionat a la baixa. Amb la sortida de la UE, l'estatus internacional de Londres minva a ulls del gegant asiàtic. Encara que el primer ministre Li Keqiang va assenyalar en el recent fòrum d'estiu de Davos que la continuïtat estava garantida en les seves relacions amb el Regne Unit i la UE, tots dos afronten la necessitat de replantejar-se la seva relació en el nou context. La qüestió clau és si la Xina mantindrà la importància atribuïda a la Gran Bretanya estant fora de la Unió Europea. La posició estratègica de Londres a la Unió, amb un peu dins i un altre fora, era molt atractiva per a moltes empreses xineses sempre atentes a explorar les oportunitats que brindava l'europeisme amb característiques britàniques.

En el pla bilateral, amb la sortida de la UE, el Regne Unit afronta com a màxim risc la pèrdua de rellevància davant la Xina. Encara que Londres podria optar per potenciar la relació amb Pequín si empitjora l'atmosfera amb els països de la UE, d'entrada, tot porta a pensar que la Xina accelerarà la competència d'altres capitals europees per la gestió dels seus negocis en iuans. L'impuls del iuan com a moneda global és una de les línies d'acció més importants de l'actual estratègia econòmica i financera xinesa. La nova situació pot dissuadir bancs i empreses xineses que analitzaran amb una mirada diferent el paper de la Gran Bretanya en aquesta política. En conseqüència, la posició de Londres com a centre extern del comerç en iuans es veurà inevitablement afectada, obrint oportunitats a Frankfurt, París, Luxemburg o Zuric. Si el paper d'altres capitals en la gestió de les finances xineses experimenta un clar augment, Pequín intentarà maximitzar els rendiments d'aquesta competència.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Si bé la flexibilitat és una de les característiques de la política xinesa en relació amb la UE, la nova realitat de la integració comunitària instarà la Xina a doblar les precaucions respecte a la protecció dels seus interessos. Londres té una oportunitat si el recentment anunciat enduriment de la política de la UE cap a la Xina es compensa amb més autonomia britànica. Després de prendre nota de les carències de la UE per protagonitzar una política autònoma en l'ordre global, Pequín fa anys que centra la seva estratègia en els membres individuals o potenciant alguns escenaris subregionals. Aquest nou episodi de fragmentació de l'espai continental suggereix, paradoxalment, l'encert d'aquesta tàctica.

Director de l'Observatori de la Política Xinesa.