L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.
Itàlia i els seus terratrèmols tràgics
Amb set tràgics terratrèmols en quatre dècades, Itàlia ha acumulat una gran experiència en el rescat de les víctimes, experiència que és inestimable a Amatrice i a tota la zona devastada pel fort moviment sísmic de dimecres a la matinada. En el que el país no ha aconseguit avançar és en la reducció de danys i en la reconstrucció. Itàlia, amb la cadena dels Apenins com la seva espina dorsal, és una zona d'altíssima sismicitat sotmesa a la força de tres plaques convergents. El risc de sismes sempre existirà. No obstant, els avenços tecnològics haurien de permetre minimitzar els danys, humans i materials. El nombre de víctimes i la devastació causada ara indiquen clarament que s'ha avançat poc en aquest terreny malgrat les nombroses promeses efectuades pels polítics en el moment de les anteriors tragèdies.
Itàlia és un museu a l'aire lliure amb ciutats bellíssimes plenes d'edificis antics que el pas dels anys ha fragilitzat. A més a més, durant anys s'ha permès la construcció d'obra, pública i privada, en zones de risc sense mesures antisísmiques i sense control dels materials. En ocasions ni tan sols hi ha hagut permisos. S'han aixecat edificis que després han sigut objecte d'amnisties. Fins al terratrèmol de L'Aquila, que va tenir lloc el 2009, no va entrar en vigor un codi de construcció que es basa en la legislació europea existent. Quan més de 20 milions de persones a Itàlia viuen en zones d'alt risc i més de la meitat dels edificis han sigut construïts ignorant les mesures antisísmiques, és urgent l'adopció de criteris que minimitzin els danys. S'ha d'esperar que aquest terratrèmol serveixi almenys per a això.
Si el dia abans necessita un replantejament, també l'endemà el requereix. La història sísmica d'Itàlia mostra que els treballs de reconstrucció presenten greus deficiències, com són l'excessiva burocràcia, el sobrecost, la lentitud, la infiltració mafiosa, la corrupció i la malversació de fons públics. Totes aquestes plagues del sistema acaben perjudicant les víctimes més desvalgudes mentre la periodicitat dels fenòmens sísmics fa que les deficiències i els endarreriments es vagin acumulant. Sens dubte, les víctimes són les que necessiten tota l'atenció en aquests primers moments, però no hem d'ignorar la responsabilitat en la prevenció i en la reconstrucció.
