Final traumàtic de Rousseff al Brasil

No per anunciada és menys traumàtica la destitució definitiva de Dilma Rousseff dictada ahir pel Senat brasiler. La batalla estava perduda ja a l'avançada, però la fins ara presidenta ha lluitat fins al final. El motiu de la seva destitució, una mica clar maquillatge dels comptes públics, és un delicte menor comparat amb les gravíssimes imputacions que pesen sobre una gran part dels diputats i senadors del Brasil, i en primer lloc sobre l'acusador de Rousseff, l'expresident del Congrés Eduardo Cunha. Aquest atreviment només s'explica perquè es tracta d'un procés estrictament polític per desfer-se de la presidenta i dels 13 anys de govern de l'esquerrà Partit dels Treballadors. La crisi econòmica, la pèrdua de competitivitat, l'atur creixent i l'augment de la inflació, que han sigut els ressorts sobre els quals s'ha recolzat l'oposició per liquidar políticament una feble Rousseff, no milloraran amb la seva destitució, ni tampoc millorarà la qualitat política d'un Congrés fragmentat fins a l'extrem en què tot es compra i es ven. En molt poc temps el Brasil ha passat de ser un dels principals països emergents a ser un país amb serioses dificultats. La destitució de la presidenta no ho millorarà. La seva sortida d'escena marca l'abandonament de les polítiques socials i l'entrada del neoliberalisme rampant. Al retrocés econòmic del Brasil, l'impeachment de Rousseff hi afegeix un greu retrocés polític i democràtic.