La sort ja està tirada
La granítica intervenció de Sánchez amarra el PSOE al 'no' a Rajoy. Haurà d'explorar alternatives, almenys per compartir la factura d'altres eleccions
abertran35334344 madrid 31 08 2016 politica pleno de investidura de la xii160831110402 /
Pel to i pel fons, Pedro Sánchez no s'ha deixat cap porta de sortida per si augmenten les pressions internes i externes perquè el PSOE faciliti, divendres o ja a l'octubre, la investidura de Mariano Rajoy. La intervenció del líder socialista, granítica, ha dinamitat a consciència qualsevol pont de diàleg que més endavant pogués permetre-li travessar el Rubicó de l'abstenció. La sort de la legislatura ja està tirada. 'Alea jacta est'.
El reguitzell de retrets a Rajoy queden esculpits en el diari de sessions del Congrés i encadenen Sánchez al 'no' socialista. Si l'extremeny Guillermo Fernández Vara o qualsevol altre baró o baronessa socialista pretenen que el comitè federal del PSOE revisi aquesta posició, abans hauran de forçar la dimissió del secretari general. Dimissió, no relleu, ja que mentre no s'aclareixi el calendari electoral el congrés federal del PSOE seguirà posposat. ¿S'atreviria Susana Díaz o un altre aspirant a demanar el vot de les bases després d'haver entronitzat el PP? Maniobra d'alt risc.
Alliberat de la impostura del març, quan va escenificar amb Ciutadans una magra majoria de Govern, Sánchez ha travat una intervenció i unes rèpliques contundents contra Rajoy, en justa correspondència amb l'agra diatriba que aquest li va dedicar fa sis mesos. V de 'vendetta'. Definitivament, no hi ha cap química entre el candidat "indecent" i el seu adversari "roí". Amb aquestes bases, Espanya continuarà sense Govern i votarà al desembre. Excepte que...
La quadratura del cercle
...excepte que les anomenades 'forces del canvi', que segons com es miri serien totes excepte el PP, corregeixin el greu error que van cometre en la passada i avortada legislatura. Tard o d'hora, Sánchez haurà de mirar als ulls Pablo Iglesias i Albert Rivera per preguntar-los si de veritat són tan incompatibles per exposar-se a unes noves eleccions que, marcades per la polarització, podrien minvar les seves ja minvants forces en favor del bipartidisme. Els números del PSOE i Units Podem donarien; amb una "responsable" abstenció de Ciutadans n'hi hauria prou.
Perquè si fins i tot el PP va aixecar el veto als independentistes al demanar el seu vot (secret) per a la taula del Congrés, el líder socialista hauria d'auscultar també l'ànim d'ERC, dels successors de Convergència i del PNB. Brindar una altra pròrroga a Rajoy o facilitar la seva remoció; aquest seria el dilema nacionalista. Obrir vies de diàleg amb els independentistes catalans, buscant un encaix legal al referèndum que no només ells demanen a Catalunya, o permetre que el conflicte s'enquisti; aquest seria el dilema de Sánchez.
Qualsevol d'aquestes dues opcions comporten tanta dificultat com la quadratura del cercle, i el més probable és que no arribin a quallar. Però, si no vol pagar en exclusiva la factura d'unes terceres eleccions, Sánchez té l'obligació d'intentar-ho.
