Renovar l'escola i gestionar el canvi

Des de l'últim curs escolar, diferents iniciatives en l'àmbit pedagògic han situat el debat educatiu en el centre de moltes converses al nostre país. Ha sigut un moviment interessant i a la vegada curiós, com si des de fes molt temps, gairebé secretament, s'estigués incubant la necessitat d'un canvi que de sobte ha esclatat. Es tracta d'una revolta pacífica provocada, entre altres coses, per la fatiga de gran part de la comunitat educativa després d'observar, amb preocupació, els constants canvis de lleis i decrets d'ensenyament que responen a un clar control polític, més propi d'un Estat totalitari que d'una democràcia moderna. Un sistema educatiu necessita consens social i confiança envers les escoles i els seus professionals, necessita propostes valentes i arriscades que vagin molt més enllà del control i els interessos partidistes i sindicals.

No es tracta d'un fenomen nou. El seu origen al nostre país, de fet, el trobem a principis del segle XX, i sobretot al llarg de la República. Experiències escolars interessantíssimes que van deixar empremta en els seus alumnes i van servir d'inspiració a moltes escoles al llarg del segle passat i d'aquest. Són, no obstant, experiències aïllades, moltes vegades fruit de l'esforç dels mestres; sovint a contracorrent de l'Administració, els inspectors i les autoritats. Molta gent espera que aquesta vegada el canvi sigui real.

El que passa ara, a diferència d'altres moments, és que no és un fet aïllat i puntual, sinó que és un moviment empès per moltes persones des de molts sectors diferents, gent heterogènia que comparteix una visió molt semblant de l'educació.

Correm el perill, no obstant, que, igual que ha passat en altres moments de la nostra història, aquest debat públic no acabi transformant la realitat de les aules del nostre país. Que aquesta onada de canvi, aquest tsunami, com algú ha volgut batejar-lo, arrossegui les esperances de molta gent -docents, alumnes, mares i pares- i al final generi un sentiment de frustració en la comunitat educativa.

A l'Escola Pia de Catalunya tenim clar que no n'hi ha prou amb bona voluntat, objectius clars i compartits i bona formació perquè el canvi sigui possible i transformador. A les persones, i per tant a les organitzacions, ens costa canviar i acceptar el canvi com una oportunitat. Renovar-se no sempre és fàcil; les resistències són lícites i habituals en les nostres vides, no podem menysprear-les ni ignorar-les. La millor arma per combatre-les, no obstant, és la participació. Hem de comprometre'ns comptant amb les aportacions de tothom. Només des de la implicació i el compromís el canvi a l'escola serà possible.

És per això, per fidelitat a la nostra missió i als nostres valors, que des de l'Escola Pia hem iniciat un procés de canvi. La nostra proposta, que recull àmplies aportacions tant d'educadores i educadors de la nostra institució com d'especialistes del món universitari, és una proposta senzilla i clara que es basa a fer realitat tres principis bàsics: el treball interdisciplinari, el treball per competències i l'aprenentatge cooperatiu.

No per senzilla significa que sigui fàcil la seva posada en pràctica de manera sistemàtica en un grup de 20 escoles amb més de 20.000 alumnes i uns 1.500 professors. La implementació del projecte Summem, igual que qualsevol canvi o renovació en l'àmbit educatiu, comporta canvis en profunditat i a diferents nivells: horaris, organització dels equips i del seu treball, gestió de l'espai-temps o distribució dels recursos.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El curs passat vam iniciar l'aplicació del projecte Summem a partir d'un pilotatge en set escoles. Un curs de cadascuna d'aquestes escoles, uns 400 alumnes en total, va experimentar de forma pilot l'aplicació d'itineraris d'aprenentatge interdisciplinaris. El seguiment d'aquests grups ens ha ajudat molt a entendre les claus de l'èxit a l'hora d'implementar un procés de canvi com aquest: acompanyament, confiança, formació, lideratge i apoderament dels equips educatius, valorant l'error com a possibilitat de millora, rigor, aprenentatge entre iguals, aprendre del procés i en el procés... Aquests són els principals elements pels quals s'ha de vetllar per la bona gestió del canvi.

El canvi és possible, però el repte és gran. Tenim al davant un curs on ja totes les nostres 20 escoles s'incorporaran al projecte Summem amb l'esperança que la transformació de les aules sigui una realitat, ara sí.