¿Volem evitar més Aylans?

Ara fa un any ens deixava l'Aylan. Tot i que, de fet, ens va començar a deixar durant els quatre anys en què vam ignorar, amb total indiferència, la guerra de Síria.

La imatge de l'Aylan, un nen menut i fràgil mort a la platja, ens va colpir a tots. Per aquelles coses que no deixen de ser un misteri, moltes morts ignorades després de l'Aylan van fer obrir els ulls a molta gent: sobre la barbàrie de la guerra, el drama dels refugiats i les penoses condicions en què havien de fer el viatge a larecerca de pau. Fins i tot vam veure caps de govern (que escassos dies abans havien fet declaracions profundament insoli­dàries) lamentant la seva mort i clamant que calia fer-hi alguna cosa.

Sens dubte, l'Aylan va catalitzar una certa reacció ciutadana, social i institucional. Però, un any més tard, les coses han anat a pitjor. Durant el 2015, més d'un milió de persones van intentar creuar el Mediterrani per aconseguir un estatut d'asil. Més de 3.700 van morir en l'intent. Des de començaments del 2016, ja s'ha superat la xifra de 3.000 morts.

Europa, en tant que institucions comunitàries, ha fet molt poca cosa i cada cop més penosa: d'un tímid pacte de reassentament intern dels refugiats arribats al continent a un acord inconcebible de reenviament a Turquia. Els estats, europeus, encara pitjor: regatejant al màxim i incomplint totalment l'acord de reassentament.

Durant el darrer any, l'onada de racisme, insolidaritat i menyspreu amb els immigrants i els refugiats s'ha expandit amb força. Si no som capaços d'aturar-ho, Europa, d'aquí un any, farà molta por.

Tenim, per tant, un primer i urgent repte: fer viable i real el dret d'asil. Que no és cap luxe. La gent que fuig de la violència i la persecució no ho fa per plaer, ho fa per necessitat, per mirar de sobreviure. Com ho van haver de fer molts dels nostres avis i pares durant la guerra del 36.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però no n'hi ha prou, hi ha un segon repte, importantíssim i cabdal: qui fuig (a Síria, l'Afganistan, Somàlia, el Sudan, etc.) ho fa de la guerra, la violència, la persecució, la tortura. Prendre'ns-ho seriosament és la millor manera d'evitar el sofriment i la por de molta gent avui que és l'avantsala de les onades de refugiats de demà.

En cinc anys, la xifra de refugiats s'ha incrementat en 22.800.000 de persones, i ha arribat a una xifra total mai abans registrada: 65.300.000 milions. No és estrany: en 10 anys, els conflictes armats han crescut un 66% i el comerç d'armes global s'ha incrementat un 14%. Prevenir els conflictes armats, i abordar-los quan esclaten; promoure i garantir els drets humans en lloc de limitar-los; deixar d'afavorir règims corruptes que, a canvi de gestionar els nostres interessos, ignoren les barbaritats internes i regionals que cometen; posar fre i controlar el comerç incessant i mortífer de les armes, etc. són algunes coses que cal fer si volem, de veritat, evitar més Aylans.