Arquitectes, escenògrafs i fotògrafs

Cada mes d'agost des de ja fa nou anys, a Olot es produeix un miracle. Dotzenes de professionals de l'arquitectura renuncien a les seves vacances estivals i es lliuren a un procés de reflexió creativa en els workshops organitzats per RCR Lab-A i la Fundació Bunka, que il·lusio­na­dament presideixo. Enguany, han estat 80 joves professionals de 25 països diferents, integrats en algun dels tres tallers celebrats: arquitectura i paisatge, escenografia i fotografia. Diverses activitats perifèriques, obertes al públic, han transvasat tot aquest frenesí creatiu a la ciutadania.

Durant un mes, s'han considerat projectes i, potser sobretot, s'han obert horitzons. Les eines projectatives han esdevingut tan potents i el glamur de l'arquitectura és avui tan i tan gran que la reflexió epistemològica s'ha fet més necessària que mai. ¿Què perseguim fent edificis, plans urbanístics o muntatges teatrals? ¿Què vol dir fer fotos avui dia?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Al llarg de la vida, he vist excel·lents males escenografies que pretenien representar l'obra en comptes de construir l'espai per poder-ho fer. En la seva sobreactuada eloqüència, suplantaven el text i desdibuixaven els actors. Penso que la missió de l'escenografia és contribuir a l'eclosió del drama i facilitar la tasca dels intèrprets. És continent, no pas contingut.

Amb l'arquitectura passa una cosa semblant. Ha de conferir bellesa a la solució funcional òptima. Els artefactes arquitectònics no han de ser escultures indiferents a la necessitat. El lloc, l'usuari i els condicionants socioambientals del moment històric han de ser paràmetres capitals del projecte. En definitiva, la tasca de qualsevol professional és millorar la vida dels altres humans, no pas impressionar-los amb la seva de fotògrafs brillants, escenògrafs atrevits o arquitectes enlluernadors. Em sembla.