Anàlisi
Superilles, microilles i cruïlles súper
El fum de les cigarretes no tornarà als bars, no caldran cartells. Els gossos no deixaran les seves deposicions als carrers o als parcs on juguen els nens. Als trens actualment ningú escup a terra, van arrencar els cartells fa 30 anys. A les platges les ràdios amb la cançó de l'estiu a tot volum estan prohibides. Altres incomoditats com les vinculades a l'ús abusiu del mòbil a l'espai public s'estan regulant. Nogensmenys, els cotxes segueixen expulsant els seus gasos als carrers de la ciutat, dificultant el pas del transport públic i dels vianants, i perjudicant greument la salut de tots plegats. ¡Benvingudes totes les propostes, com les superilles, que contribueixin a canviar aquesta situació!
Barcelona és una ciutat massa còmoda per al cotxe. Els carrers s'usen també com a carreteres per travessar la ciutat. Pels carrers de l'Eixample hi passen més cotxes que en moltes autovies regionals. La cruïlla Aragó/Diagonal/Sicília té 16 carrils, una situació que incomoda els veïns que en respiren els fums i que impressiona els visitants que la creuen a la recerca de la Sagrada Família. Aixo no passa a cap capital europea.
Tres observacions sobre la superilla pilot.
1. - Cal felicitar una iniciativa experimental i de cost zero, que comporta àmplia participació tècnica i veïnal. M'agrada imaginar que aquesta idea del 3x3 és un assaig que permetrà estendre condicions d'igualtat cada 9x9, 18x18, a tots els carrers de l'Eixample. O que s'introduirà la idea de microïlles on s'estranguli capilarment el trànsit. Recordem que la idea de fer microbarris de 3 x 3 illes és una proposta del Gatcpac del 1934, quan el cotxe era un vehicle exòtic i la visió de la ciutat, una altra.
Notícies relacionades2.- El millor de la Barcelona central té a veure amb l'obsessió per l'egalité d'Ildefons Cerdà: una ciutat de carrers iguals, amb clavegueres, amb voreres iguals, amb arbres plantats a la mateixa distància, que ofereix condicions iguals als habitatges, on es preveu transport públic a cada carrer. L'assaig al Poblenou és un primer pas i farà evident els avantatges de cruïlles on s'hi pugui estar. Confiem que serveixi per afinar solucions més universals aplicables a totes les cruïlles.
3.- Pere IV és l'eix diagonal del Poblenou, com la carretera de Sants. Són dos carrers que eren les vies de sortida de Barcelona al segle XIX. Carrers que avui tenen una secció incòmoda. Pere IV enllaça el port i la Ciutadella amb els paisatges del Besòs, on s'ha engegat la transformació urbanística més brillant de les darreres dècades. Fer d'aquest carrer, que actualment queda incomprensiblement tallat pel parc del Poblenou, una veritable avinguda per on circulin el transport públic ràpid en superfície, amb carril bici i cotxes, és fonamental. Avui és imprescindible enllaçar els dos extrems del tramvia a la Diagonal, perque altrament el Poblenou quedarà més lluny que Terrassa dels llocs centrals de Barcelona. Els eixos radials per on circulaven els tramvies, com insisteix l'arquitecte Àlex Giménez, són bàsics per millorar el confort dels barris. Barcelona no és només una quadrícula. ¡I totes i cada una de les cruïlles aspiren a ser súpers!
