De ruta

A l’agost no llegeixo. O gairebé. Almenys mentre viatjo. De fet, intento que els llibres no siguin protagonistes de la meva vida durant uns dies. M’ho va aconsellar un metge fa anys. Pels ulls i pel cervell. «Per a vostè, llegir és treballar», em va dir. Fotuda sentència. Així que li faig cas, però els llibres em persegueixen. Ha tornat a passar aquest estiu. I no perquè m’aturi als aparadors de les llibreries dels aeroports, on acostuma a haver-hi més o menys els mateixos títols. Però si passes per casualitat per Venècia no pots deixar d’entrar a la meravellosa llibreria Acqua Alta, una de les més belles del món. És un plaer fullejar les obres que descansen en banyeres, barques i fins i tot en una góndola, perquè quan pugi la marea no es mullin. I si al cap d’uns dies t’acostes a Trieste, segur que et fas un selfie abraçat a l’escultura de James Joyce o d’Umberto Saba al costat de la seva famosa llibreria, mentre busques desesperadament les plaques escampades pels carrers, en què també hi ha el rastre dels passos del gran Italo Svevo. I ja pots pensar seriosament que necessites desconnectar de la literatura que quan entres a Ljubliana, el primer que fas és visitar la plaça de France Preseren, l’escriptor eslovè més conegut, autor del poema Un brindis, actual himne del país balcànic.

I així és com tornes a casa, i de sobte se t’acudeix fer una volta per Elizondo, a Navarra, geografia principal de la trilogia de Dolores Redondo, i al·lucines amb la gent que passeja pels seus carrers amb aquests llibres policíacs com a guia, per a satisfacció de la gent de la zona que disfruten d’un turisme cultural assossegat encara que els sàpiga greu a alguns polítics de la zona que poc fan per donar-hi suport. Per tot plegat demanaré hora al metge que em va tractar. Li diré que ho sento molt, que faré tot el possible per llegir menys durant les vacances perquè la meva pressió intraocular no es dispari, però que ha d’entendre que som uns quants els que sobrevivim en aquest món globalitzat i avorrit gràcies, entre altres coses, a aquests llibres que ens persegueixen. Els deixo. Me’n vaig a buscar títols per passar el llarg i cru hivern.