La roda
El futur pot ser molt pitjor
Spain’s acting Prime Minister Mariano Rajoy, left and main Socialist opposition leader Pedro Sanchez enter the Moncloa Palace for a meeting in Madrid, Spain, Wednesday, Dec. 23, 2015. Spanish Prime Minister Mariano Rajoy will meet with Sanchez to launch complicated talks on forming a coalition or minority government after his party won the most votes in national elections but fell short of a parliamentary majority. If there is still deadlock after two months, King Felipe VI calls a new election. (AP Photo/Paul White) /
Sembla que no passa res. Que el desastre polític en curs no té conseqüències. Perquè el PIB segueix creixent: gràcies al petroli barat, als baixos tipus d'interès, als salaris de misèria i al fet que el dèficit públic segueix creixent. Però, a part que tot això s'acabarà, i no trigarà gaire, el que està passant és que s'està desfent sense remei el sistema polític que s'ha anat construint en les últimes dècades. I que a l'horitzó no s'entreveu cap fórmula de recanvi. Ens estem abocant irremissiblement a una situació de marasme.
Cap fórmula miraculosa que eviti unes terceres eleccions, ni el que en pugui sortir d'aquestes terceres eleccions, pot frenar aquesta deriva. ¿Quina sort l'espera a un Govern de minoria que el primer que haurà de fer serà retallar la despesa pública en 10, 15 o 20.000 milions d'euros? ¿O lidiar, sense recursos per poder resoldre-la, amb una crisi catalana que inevitablement tendeix a fer-se cada vegada més aguda?
Notícies relacionadesLa crisi econòmica i la gestió absolutista i corrompuda del Partit Popular han soscavat per sempre les bases del bipartidisme, que era la clau de volta del sistema. Les urnes ho han confirmat dues vegades seguides. Però no han gestat una alternativa a aquell bipartidisme. El resultat del canvi electoral no ha suposat un avanç en termes substancials. Ha debilitat tant els dos grans partits que els ha inhabilitat per propiciar qualsevol iniciativa de mínim calat, però no ha conferit a cap dels dos partits nous la capacitat necessària per influir decisivament en l'agenda. I ara els uns i els altres es limiten a fer el que poden per mirar de sobreviure.
El més greu no és que la gent s'estigui allunyant de la política, que s'estigui perdent el que quedava d'il·lusió. El pitjor és que la política s'està allunyant de la realitat de les coses. Creuem els dits.
