En funcions també a Europa

Igual que en política interna, Mariano Rajoy prefereix els tempos llargs en les seves relacions amb Europa. La condició de president en funcions se suma a la creença que les crisis de la Unió Europea no es resoldran immediatament, i per aquest motiu no creu necessaris grans esforços diplomàtics en moments d'interinitat. D'aquesta manera, l'Executiu en funcions manté un perfil baix en els debats que comencen a proliferar sobre el futur de la UE.

El primer d'aquests debats va tenir lloc a l'illa italiana de Ventotene entre els mandataris d'Alemanya, França i Itàlia, al qual Rajoy no va ser convidat (segons els seus portaveus, per no ser Espanya un país fundador de la UE). En la cimera es van esbossar les relacions entre el nou triumvirat dels grans de la UE, en què Itàlia aspira a reemplaçar el buit deixat pel Regne Unit després del referèndum del brexit.

Rajoy hauria pogut al·legar en aquest cas l'absència d'invitació, però sorprèn més que no hagi mantingut una trobada bilateral amb Angela Merkel durant la gira diplomàtica de la cancellera a finals d'agost, quan es va reunir amb una dotzena de líders europeus. Aquestes trobades van servir per preparar la reunió informal de caps d'Estat de Bratislava del 16 de setembre, la primera en què es discutirà el futur d'una UE sense el Regne Unit. Rajoy ha decidit no ser present tampoc en la reunió que Alexis Tsipras ha convocat per demà amb els líders del sud d'Europa, atesa la seva condició d'en funcions. França, Itàlia i Portugal, entre altres països, parlaran a Bratislava sobre la crisi dels refugiats, la zona euro i la posició de l'Europa del sud. És probable que Rajoy no hagi volgut envoltar-se de mandataris d'esquerra (a excepció del líder xipriota) per no perjudicar la seva relació amb Merkel. Però si algun dia reclama la solidaritat dels països del sud, és també probable que Tsipras i companyia li retreguin la seva absència a Atenes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les crisis que sacsegen la UE són de llarg recorregut, i cap dels seus líders està avui en condicions de promoure idees revolucionàries sobre el futur de la Unió. Merkel està debilitada després del sorpasso de l'extrema dreta en les eleccions regionals de Mecklenburg-Pomerània Occidental, François Hollande és a la corda fluixa de cara a les presidencials del 2017 i Matteo Renzi té compromès el seu futur polític si no supera el referèndum constitucional del 2 d'octubre. Per això, ni Ventotene, ni Atenes ni Bratislava traçaran un full de ruta definitiu per a l'Europa del futur.

Rajoy sap que la batalla es juga en el llarg termini. Confia que quan el Regne Unit invoqui l'article 50 del Tractat de la UE, ell seguirà ocupant un lloc destacat en la taula del Consell Europeu com a representant de la cinquena economia de la Unió Europea. Però és ara quan es comencen a traçar les línies mestres dels nous equilibris entre els estats de la UE arran del brexit. No ser present en les discussions prèvies equival a arribar una mica endarrerit el dia del tret de sortida.