La inscripció registral del Partit Demòcrata Català
A més del nom, el Registre de Partits Polítics hauria de tenir en compte les sigles, els símbols i els colors d'una organització per decidir si pot ser confosa amb una altra
jgblanco34810351 barcelona 25 07 2016 pol tica direcci n ejecutiva del partit160907135609 /
El Registre de Partits Polítics, integrat al Ministeri de l'Interior, ha notificat a la formació política Partit Demòcrata Català (PDC) que ha de modificar aquesta denominació si pretén ser inscrit en aquest registre. L'argument és que aquest nom és similar al d'altres partits polítics ja inscrits i que l'admissió de l'ara proposat podria generar confusió; per exemple, amb un altre partit de creació recent, Demòcrates de Catalunya.
S'ha de recordar que, d'acord amb l'article 3 de la llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics, la denominació dels partits no podrà incloure termes o expressions que indueixin a error o confusió sobre la seva identitat o que siguin contraris a les lleis o els drets fonamentals de les persones. A més, no podrà coincidir, assemblar-se o identificar-se, fins i tot fonèticament, amb la de cap altre partit prèviament inscrit al registre... Tampoc amb la identificació de persones físiques, o amb la denominació d'entitats preexistents o marques registrades. I en aquest moment s'hauria aplicat el que preveu l'article 5.1 d'aquesta llei, segons el qual “quan s'adverteixin defectes formals en l'acta fundacional o en la documentació que l'acompanya (...) el Ministeri de l'Interior ho posarà en coneixement dels interessats perquè puguin solucionar els defectes advertits”.
UNA CONSEQÜÈNCIA DEL PLURALISME
És curiós -i al marge d'aquest cas- que el Registre de Partits Polítics segueixi depenent, ja des de l'època de la transició, del ministeri encarregat de la seguretat, com si les seves tasques fossin una qüestió d'ordre públic. ¿No seria més propi d'un Estat democràtic assignar aquest registre a la Junta Electoral Central o, posats a fer, al Ministeri de Justícia o de la Presidència?
En segon lloc, i a efectes de determinar si està justificada la negativa a la inscripció del PDC amb aquesta denominació, s'ha de tenir en compte que, com va dir el Tribunal Constitucional ja el 1986, una de les conseqüències del pluralisme polític és la possibilitat que un mateix corrent ideològic pugui tenir diverses expressions partidàries que portin a denominacions que parcialment puguin coincidir, sempre que no portin a confusió, en especial de l'electorat (STC 85/1986). Més endavant es va insistir que cap formació política es pot apropiar de les representacions de línies de pensament, com “socialista”, “liberal”, “verd”… (STC 70/1995). Per tant, hi pot haver diversos partits que incloguin en la seva denominació les paraules 'socialista', 'liberal' o 'verd'… El que no pot ser és que, si està registrat el Partit Verd, una altra formació pretengui anomenar-se Partit Verd, però sí que es podria registrar, per exemple, com a Partit Verd Ecologista.
En conseqüència, el registre previ d'un partit anomenat Demòcrates de Catalunya no implica que aquesta formació tingui el monopoli de la representació de les idees que presumptament pot encarnar aquesta expressió, cosa més evident encara amb un nom tan genèric, i gairebé redundant en un sistema democràtic, com “demòcrates”. Hi pot haver, en conseqüència -i hi són-, més partits anomenats demòcrates. ¿I aquí hi té cabuda el Partit Demòcrata Català?
EL NOM I ALTRES ELEMENTS
Notícies relacionadesLa resposta, almenys al meu parer, no és senzilla, i no és suficient, com ha argumentat la coordinadora general del PDC, Marta Pascal, que hi hagi 77 partits amb la paraula 'demòcrata' i 40 amb 'català'. Sent rellevant aquesta abundància de noms similars, el que podria generar confusió no és l'ús d'una de les paraules sinó la combinació de dues d'elles; en aquest cas, Demòcrata/Democràtes; Català/Catalunya.
Situats en aquesta tessitura, i al marge de consideracions polítiques que, òbviament, no competeixen a qui escriu aquestes línies, crec que el Registre de Partits Polítics hauria de tenir en compte altres elements a més del nom, com les sigles, els símbols, els colors identificatius… I si el conjunt d'elements evita la confusió, s'ha d'admetre la inscripció administrativa del nou partit, interpretació que afavoreix l'exercici del dret fonamental a la creació de formacions polítiques, alhora que queda salvaguardat el dret d'altres partits per impugnar jurisdiccionalment aquesta decisió. Com va concloure el Tribunal Constitucional a la ja citada STC 85/1986, “si un partit polític ja inscrit se sent usurpat per un altre partit que intenti utilitzar un nom similar que es presti a confusió, té vies jurisdiccionals obertes per a la defensa d'aquest dret (…) i tals vies judicials no estan impedides pel fet del registre”.
