Una barbaritat a la qual s'ha de posar fi
/
El curs 2016-2017 arrenca aquests dies, i desgraciadament per a molts nens i nenes, adolescents i joves trans, una cosa tan quotidiana com això seguirà sent una tragèdia.
Partim del fet que les competències en matèria educativa estan transferides a cadascuna de les comunitats autònomes. I per tant, depenent d'on resideixi la persona trans jove en qüestió -i de si aquesta comunitat autònoma té una legislació específica a aquest efecte- podrà o no anar a un centre educatiu on el seu nom i gènere siguin respectats dins de l'aula tot i que encara no hagi pogut canviar el nom i la menció al gènere en el seu document nacional d'identitat.
D'aquesta manera, per exemple, a Catalunya o a Madrid està legalment garantit que una nena trans de 7 anys pugui anar al seu col·legi i que qualsevol referència al seu nom i gènere hagi de ser obligatòriament respectada. I, a més, que l'ús del bany, vestidor o uniforme segons la seva identitat de gènere sentida estigui assegurat, ja que les dues comunitats tenen normatives que protegeixen els menors que es troben en aquestes circumstàncies. Però res de tot això és possible per a aquesta mateixa nena trans si resideix a Castella-la Manxa, per posar un altre exemple, a causa de l'absència d'una llei específica en aquest sentit en aquesta comunitat.
Per una altra part, hauríem de ser conscients que per a la majoria de les persones trans menors de 18 anys és impossible l'accés a la modificació del nom i la menció al gènere fins que no arriben a la majoria d'edat o a l'emancipació. I que una vegada han arribat a aquest punt, per poder-se acollir a aquesta modificació hauran d'aportar, segons la llei 3/2007, documentació que les declari persones amb un problema de salut mental diagnosticat com a «disfòria de gènere» i provar que fa almenys dos anys que segueixen tractament mèdic.
La bona fe no és suficient
La bona fe no és suficient¿Com creu el lector que se sentiria si una vegada iniciat el curs el seu fill o filla no fos tractat d'acord amb qui és i com se sent al seu col·legi? ¿Com creu que se sentiran molts nens aquests dies quan a l'anar al col·legi siguin tractats de forma inadequada pels seus docents llegint en veu alta el nom femení que encara segueix apareixent a la seva documentació?
Notícies relacionadesNo perdem de vista que és una barbaritat permetre que això segueixi passant, i que aquesta desigualtat de drets estigui basada únicament en funció de quina és la comunitat autònoma on resideixen els menors. No podem seguir deixant aquest assumpte en mans de la bona fe dels centres educatius al no existir un text legal per complir.
Cada començament de curs som més conscients que mai que necessitem un marc legal estatal que reguli de forma igualitària l'accés dels nostres menors trans a una educació que respecti la seva identitat de gènere, però que també ho faci tenint en compte el seu dret a la intimitat, al lliure desenvolupament i al fet que la privacitat de les seves dades sigui respectada i garantida.
