Decidim decidir

Cal tornar-hi, un cop i un altre, amb pas ferm i decidit, amb tenacitat i un somriure. Aquest 11 de Setembre tornem a tenir una cita al carrer, per fer sentir la nostra veu i exigir als nostres governants, d’aquí i d’allí, que escoltin la veu del poble i que actuïn en conseqüència. Als d’aquí, els hem de recordar que han obtingut un mandat democràtic i que esperem el seu compliment, i que a la vegada han de sentir el nostre escalf i complicitat. Als d’allí, que no els tenim cap por i que les seves amenaces, joc brut i setge sistemàtic no ens acovardiran, ja sigui quan arremetin contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o contra qualsevol de nosaltress. 

Deia Manuel de Pedrolo, quan les majories socials –o si més no les polítiques– eren unes altres: "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res". I aleshores no ens vam rendir, no vam defallir mai, malgrat que la restauració monàrquica era en el seu zenit i el somni de la justícia social i la llibertat nacional llanguia en favor d’un statu quo que s’havia conjurat per anestesiar tot canvi que no fos cosmètic. 

Fem avui mateix, també, un homenatge a la Diada de Sant Boi de 1976 que és també un sentit homenatge a l’estimat Jordi Carbonell, un dels homes que mai es va resignar tot i constatar l’enorme frau que va ser la transició espanyola. I si som on som és gràcies a persones com Carbonell, Muriel Casals o el mateix Pedrolo, persones amb un profund sentit de la justícia i la llibertat que, sens cap mena de dubte, aquest Onze de Setembre serien amb tots nosaltres, al carrer, empenyent, somrients, convençuts que ho tenim a tocar i que ara tot depèn de nosaltres, del nostre coratge i determinació. 

I cal saber també que res no serà possible si no conjurem majories transversals. Tothom hi és benvingut. Avui, a l’homenatge a Carbonell o aquest diumenge als carrers de Barcelona, Lleida, Tarragona, Berga o Salt. No hi sobra ningú perquè necessitem a tothom que estima la llibertat. Tenim la immensa fortuna de ser els fills d’un país que, fills d’aquí o allí, comptem amb l’energia i la il·lusió suficients, assistits no pas per la raó de la força sinó per la força de la raó. 

Ara que podem, no permetrem que la nostra gent segueixi a la penombra mentre ens resignem a esperar que a Madrid surti el sol que ens il·lumini. El moment és ara i aquí. Si tenim dret a decidir, decidim. Perquè si algú ha pretès que la defensa del dret a decidir consisteix a decidir que, a la pràctica, no podem decidir res, galdosa defensa de la sobirania del poble estaríem fent. Tal com deia la Carme Forcadell: "¡Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana!" 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tenim esperança, tenim la voluntat de la gent i fa massa que ens esperem perquè ara ens vulguin fer passar amb raons. És aquí que necessitem la solidaritat de les forces del canvi perquè aquí sí que podem i no permetrem que ningú no malbarati els somnis de tanta gent. Si algú vol desencadenar un canvi a Espanya que no tingui cap dubte que aquest canvi només serà possible si la societat catalana, aquesta que ha exhibit davant tot el món un somriure massiu i democràtic al carrer, fa un pas democràtic endavant que farà sentir orgulloses les futures generacions i a nosaltres mateixos, i que de ben segur faria somriure tots aquells que durant generacions ens han precedit anhelant aquest moment. 

La victòria és nostra, de tots.