Rebus és Edimburg

Comprovo amb alleujament que RBA segueix atorgant el seu premi anual de novel·la negra, tot i que cada vegada editi menys llibres d’aquest gènere i hagi deixat de ser l’editorial de referència per als seus lectors. No és que hagi sigut substituïda per altres, sinó que ara mateix ja no n’hi ha cap, encara que els thrillers segueixin funcionant bé al nostre país.

Aquest any li ha caigut a l’escocès Ian Rankin per la peripècia número 20 del seu personatge estrella John Rebus, Perros salvajes, tot i que també hi apareix Malcolm Fox, discret poli d’Afers Interns que va començar amb una sèrie per a ell tot sol –Rankin pretenia jubilar Rebus, però els lectors no el van deixar, com quan els fans de Sherlock Holmes van obligar Arthur Conan Doyle a ressuscitar-lo–, però va camí de convertir-se en el sidekick del begut, melancòlic i a vegades colèric Rebus.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Home del seu temps, John Rebus és devot de la música pop –la primera de les seves aventures que vaig llegir es titula Black and blue, com un disc dels Stones– i no del jazz, com el Harry Bosch de Michael Connelly. Però tots dos estan agermanats pel fet de no haver mogut el seu personatge de la seva ciutat; Los Angeles en el cas de Bosch i Edimburg en el de Rebus; com van fer amb París el comissari Maigret de Georges Simenon, amb Nova York el detectiu Matt Scudder de Lawrence Block i amb Barcelona el Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán.

Qualsevol lloc pot convertir-se en una immensa escena del crim en mans d’un bon escriptor. Fins i tot Edimburg, una ciutat tan bonica com petita que pots recórrer pràcticament en un sol dia. Abanderat del tartan noir, Rankin ha tingut l’habilitat de treure a la llum l’inframón d’un indret en què tampoc sembla haver-hi gaire activitat a la vista. Conan Doyle, que també va néixer allà, no s’hi va veure capaç i va haver d’instal·lar Holmes i Watson a Londres. Li toca doncs l’honor a Rankin haver posat la seva ciutat al mapa de la novel·la negra. Pot ser que Rebus no sigui el súmmum de l’originalitat, és possible que comporti massa tòpics, però ningú li podrà negar l’eficàcia a l’hora de protagonitzar unes trames molt ben ordides.