El debat sobre el parc de BCN
Per un zoo del segle XXI
El benestar animal, l'educació i la investigació han de ser els pilars d'un nou model
No descobriré res de nou si afirmo que el Zoo de Barcelona és un espai obsolet que ja no respon a la realitat del segle XXI. Ha costat però, per fi, el debat està sobre la taula i tant de bo s'hagués iniciat abans perquè ens hauríem estalviat decisions erràtiques i errònies. Decisions preses sense tenir clar el més elemental: ¿quin model de zoo volem?
És obvi que s'han fet inversions per millorar els espais dels animals i també per millorar la manera en què el visitant els pot observar, però en cap cas s'ha pensat en quins animals hi havia d'haver al zoo ni tampoc quina era la seva funció. ¿El zoo ha de ser un catàleg d'animals per observar o un espai centrat en la investigació i l'educació? ¿Hem de tenir dofins en captiveri? ¿Hem d'enclaustrar goril·les dins d'una gàbia? ¿Hem de convertir els lleons en animals sedentaris? ¿Hem de mostrar en horari diürn animals que en el seu hàbitat fan vida nocturna? ¿Què ens aporten aquests animals i què els estem aportant nosaltres? Diguem-ho sense embuts. El zoo perjudica més que beneficia els animals, i les tasques d'investigació i educació ara no són la prioritat del centre.
Per això, ara que s'ha obert el meló del zoo, hem de definir un nou model i, a la vegada, prendre decisions urgents per salvarlo. Perquè el zoo s'ha de salvar, s'ha de transformar i ha de ser un referent mundial d'un nou model més didàctic, més atractiu i en el qual els animals i el seu benestar siguin el centre d'aquest model. ¿Què proposem des d'ERC?
Un model que combini la presència d'alguns animals amb les noves tecnologies, també per fer-lo més atractiu per a franges d'edat que ara no mostren interès pels zoos. Hi ha una aposta per l'educació en valors i és necessari també que el zoo destaqui en la tasca d'investigació i la cooperació de projectes en els seus llocs d'origen, ja sigui per rescatar espècies en perill d'extinció, ja sigui per aprendre més dels animals en el seu hàbitat natural.
El zoo també ha de teixir complicitats i vincles amb altres entitats com el CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins). Per descomptat, exigim que deixi de dependre de Barcelona Serveis Municipals (BSM), una societat municipal amb visió mercantilista. Ha de dependre d'una àrea de l'Ajuntament que sigui responsable dels drets dels animals, l'educació o la investigació.
Una vegada definit aquest model, també hi haurà un pla d'etapes. Si decidim, per exemple, no tenir elefants, lleons o dofins, tampoc ens els podem treure de sobre perquè vagin a un altre zoo on puguin estar en pitjors condicions. Haurem de respectar el cicle de vida dels animals que hi ha ara i haurem d'anar definint la transformació del zoo de forma escalonada.
Malgrat que les condicions econòmiques pesen sempre en la presa de decisions, aquest pla d'etapes ha de vetllar per arribar al nou model i a la vegada mantenir el zoo viu i actiu. En aquest sentit, proposem un acord de ciutat que tothom respecti i que el govern de torn no pugui canviar i, per garantir-lo, s'ha de crear un Consell del Zoo de Barcelona que faci seguiment i ajudi a prendre les decisions oportunes.
La primera decisió serà què fem amb els dofins. És evident que no poden viure en una banyera com ara i tampoc poden ser traslladats a un altre lloc, com pot ser l'Oceanogràfic de València, si les condicions de propietat, benestar i reproducció no queden ben definides.
PermetIN-me finalment expressar el meu escepticisme respecte a les intencions de l'actual govern municipal respecte al zoo. Vist el calendari de sessions participatives, l'enfocament que se n'ha donat i les respostes ofertes fins ara a les qüestions plantejades per ERC, tinc el mal pressentiment que ens passarem aquest mandat sense avançar en aquesta qüestió. Potser ens trobarem davant decisions populistes a la recerca d'un titular que debilitaran el zoo actual i que poden acabar justificant-ne el tancament. Aquesta, sens dubte, seria la pitjor decisió que podria prendre. Potser això acontentaria algun sector de la societat, però s'ha de tenir visió de futur, pensar en com pot revertir en la societat i, insisteixo, en l'educació i en la investigació.
Així doncs, Barcelona té una gran oportunitat amb el debat del zoo per ser, una vegada més, referent en polítiques animalistes. Cal aprofitar-la perquè només així podrem seguir dient amb orgull que Barcelona ha sigut, és i serà una ciutat líder en la defensa dels drets dels animals.
