Noves tribulacions del candidat Rajoy

A Mariano Rajoy les coses se li compliquen. Dimarts es va saber que el Suprem havia decidit investigar per blanqueig de capitals l'exalcaldessa de València Rita Barberá. El ministre Luis de Guindos -malgrat el seu aplom- no va donar cap explicació satisfactòria del nomenament de José Manuel Soria per al Banc Mundial, ni de les falsedats al·legades per a això. I l'extresorer del PP Luis Bárcenas s'ha retirat com a acusació particular en una causa d'una jutge de Madrid per l'esborrat dels seus ordinadors en què està inculpat el mateix PP. Per això, la premsa, gairebé unànime per una vegada, titulava aquest dimecres afirmant que la successió d'escàndols perjudica les opcions de governar de Rajoy.

I és que els 32 diputats de Ciutadans que li van permetre tenir 170 vots en la investidura només estan disponibles en funció d'un pacte anticorrupció que els casos de Soria, Barberá i altres sacsegen amb força. El vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, un home que sol expressar en veu alta el que Albert Rivera pensa però no verbalitza, ha demanat a Antena 3 la dimissió de Guindos després de la seva compareixença, o que, en cas contrari, algú havia d'assumir responsabilitats. Villegas no va anar més enllà, però la presidenta andalusa, Susana Díaz, sembla que inclinada a l'abstenció del PSOE perquè es pugui formar Govern, ha dit dues coses. Una, que no es pot governar amb 85 diputats, puntada a Sánchez. Dues, que Rajoy faria un favor a Espanya si retirava la seva candidatura perquè s'havien traspassat tots els límits.

Quan el CIS diu, un mes rere l'altre, que la corrupció és, després de l'atur, el problema que els espanyols troben més greu, no és estrany que l'autor del famós SMS -"Luis, sigues fort"- a l'extresorer del PP no ho tingui fàcil. Malgrat la seva gran resistència política que feia dir l'altre dia a Antón Losada -referint-se a la sessió d'investidura- que Rajoy podia semblar un fustot que baixava a la deriva pel riu, però que de sobte es convertia en un perillós cocodril que atacava amb força els seus enemics. Malgrat també que el seu balanç econòmic té més punts positius que negatius. I que la tan criticada reforma laboral ha impulsat una dolorosa devaluació interna que era inevitable (s'havia de corregir la pèrdua de competitivitat amb altres països de l'euro) i ha contribuït -en la mateixa mesura que la política de baixos tipus d'interès de Mario Draghi al BCE- al retorn del creixement.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però l'altre gran passiu de Rajoy -que també està dificultant la seva investidura- és la ruptura de ponts amb els altres partits practicada quan era a l'oposició i -més greu- en els quatre anys de majoria absoluta. El xoc amb CDC era potser inevitable una vegada que, el 2012, Artur Mas va posar rumb a la independència. Però no saber retenir CiU en el marc constitucional -quan a Catalunya es va votar més la Constitució que a Espanya- indica que alguna cosa va fallar en la política del PP. I el PNB, on Iñigo Urkullu no s'ha radicalitzat com Mas, tampoc sembla disposat a abstenir-se. Finalment, arribar al poder dient que el PSOE vol trencar Espanya (per l'Estatut), que Zapatero estava “traint els morts” (per la negociació amb ETA), o que el mateix Zapatero era el culpable de la crisi econòmica, va poder fer molt de mal al PSOE, però fa que després els seus militants recolzin els més oposats a recolzar la seva investidura. I això malgrat el que digui ara el mateix Zapatero, o fins i tot Felipe González.

Així, el pacte anticorrupció amb Ciutadans és l'únic aire respirable que li queda al líder del PP. I Soria, Barberá i Bárcenas consumeixen molt d'oxigen.