La dignitat de les persones sense excuses

Patim un sistema d’execució hipotecària que, en essència, neix el 1909: ¡el 1909! La comissió Almenar, creada ad hoc per l’anterior Consell General del Poder Judicial, va ser contundent sobre aquesta qüestió. Persisteix l’escassa sensibilitat jurídica i política: el que es revela com a dret-far que guia les actuacions dels poders públics és el dret de propietat. Dret que a la Constitució –¡sempre surt la Constitució!– no és un dret fonamental i no té, en teoria, la sobreprotecció dels drets  fonamentals i s’alça davant la intimitat personal i familiar com davant el dret a una vivenda digna.

En aquest context, no és estrany que l’antigalla de l’execució hipotecària es mantingui, i no només per governs conservadors. Recordem la reforma –no precisament protectora del llogater en matèria d’execució hipotecària i, per tant, de l’eventual desnonament– en l’època de les ministres del ram Chacón i Corredor. Tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar el procediment de desnonament contrari al dret de consum europeu, els desnonaments no han disminuït.

LLEI IMPUGNADA PEL TC

er pal·liar, tard, molt tard, alguns d’aquests efectes i respectant el dret de propietat –que ha de tenir una funció social–, el Parlament de Catalunya va reformar el 2015 la seva llei del 2007. Així s’intentaven reduir alguns dels efectes més incompatibles amb el dret a una vivenda digna i es gravaven els pisos buits en determinades circumstàncies. Resposta del conservadorisme i centralisme governamental: impugnar la llei davant el Tribunal Constitucional, obtenint així la seva suspensió automàtica i remetent ad calendas graecas una solució mínimament compatible amb la dignitat de les persones.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ahir es va produir un desnonament a Sants d’una mare, els seus tres fills menors d’edat i l’àvia. No entro en la raó de fons del plet, ni de la naturalesa del contracte, ni del dret dels interessats a protestar i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a  ajudar-los. Crida l’atenció que, en comptes d’haver negociat prèviament entre afectats, jutjat, propietari –segons sembla, reticent a una sortida raonable i no perjudicial per a ell– i els governs català i municipal, hàgim assistit a un insòlit festival d’intercanvi de tuits entre l’alcaldessa de Barcelona i els Mossos, com si aquests tinguessin autonomia personal i jurídica, de les quals òbviament el cos no disposa. La qüestió –que afecta tots els poders públics i no val tirar pilotes fora– és: ¿per què no s’ha actuat abans, oferint solucions com a mínim pal·liatives, encara que fossin mesures atenuants? ¿Era necessari generar l’espectacle al carrer, a les xarxes socials i a les sales de premsa a costa de la dignitat i un mínim benestar d’una família en qüestió?

L'EXEMPLE DE MADRID

Madrid, l’alcaldessa Manuela Carmena, jutge de carrera i dona pràctica, al cap de poc d’arribar al seu despatx de la Cibeles es va reunir amb els seus companys de la plaça de Castilla i els bancs, els primers tenidors d’hipoteques. Amb llei o sense, es va arribar a acords pal·liatius que han evitat convertir els drames personals i familiars en munició per llançar-se entre si els poders públics. No estan per a això. Una reflexió i una actuació conjunta s’imposa ja.