Sense genet

¿Què és l'humor? ¿Quins en són els límits? ¿Podem riure o fer broma de qualsevol cosa, de qualsevol circumstància, per tràgica que sigui? Potser el límit el podríem posar en la immediatesa del referent. Era impossible fer humor de la barbàrie nazi mentre Hitler encara dominava Europa i els camps de concentració funcionaven a ple rendiment. ¿Hi estem d'acord? Doncs bé, resulta que Ernst Lubitsch va filmar To be or not to be l'any 1942, amb bromes sobre el dictador i sobre els jueus. ¿No era legítima, aquella esplèndida comèdia? ¿No va servir, a la seva manera, per ensenyar al món part d'aquella ignomínia, amb escenes tan magnes com la de l'actor que recita el monòleg d'El Mercader de Venècia per defensar la causa dels oprimits?

¿És humor això que ha fet Charlie Hebdo, aquest insult a les víctimes del terratrèmol italià fent conya amb la pasta per definir tres categories de víctimes segons si eren macarrons amb salsa de tomata, macarrons gratinats o - els morts, els soterrats - lasanyes, amb capes de cadàvers i de runa? Han estat molt criticats i s'han defensat dient que la devastació del terratrèmol no la van provocar ells sinó la màfia que va construir les cases de paper de fumar. Però hi torno: ¿s'hi valia fer mofa de la desolació? L'alcalde d'Amatrice ha dit que no es fa sàtira amb les desgràcies. L'humor només és de debò quan fa pensar, quan dialoga amb l'intel·lecte. No pas quan cavalca sense genet.