¿Som solament números?

Queda una sensació estranya quan llegim i sentim en els mitjans de comunicació comentaris sobre la seguretat viària i veiem les poques reflexions polítiques sobre els sinistres i els ferits a la via pública. Sembla que els ciutadans, els nostres desitjos, el nostre dolor i la pèrdua d’hores en sinistres no compten. Amb prou feines es comenten les macroxifres, els morts en els successos viaris. A vegades sembla que siguem davant d’un simple paral·lelisme amb els comunicats de les guerres que hi ha escampades per la Terra, sense que hi hagi l’exigència d’un canvi en el que constitueix una barbaritat. Una cosa similar passa amb l’economia: el que afecta la persona es redueix a algunes dades macro, molt allunyades del dia a dia del problema i el patiment que experimenten els ciutadans, que també s’han convertit en números freds i impersonals.

Hi ha indicadors que les xifres de morts en accident de trànsit estan canviant de tendència. En els últims anys, l’alegria que vam tenir durant la primera dècada del segle s’ha aturat. La idea objectiu d’un 50% de reducció de víctimes per decenni s’ha refredat. Gran part dels dirigents i dels conductors s’han oblidat del propòsit de seguir amb la reducció de ferits i morts fins a arribar al número 0 l’any 2050. Només s’encén una petita llum d’alarma per l’augment del nombre de morts, però no pel problema en si, no pels milers d’agressions circulatòries amb conseqüència de ferits. A Catalunya, aquest any no han augmentat els morts, però en el conjunt d’Espanya sí.

La seguretat viària comprèn persones, convivència, responsabilitats a tots els nivells de la societat, emocions i coneixement del nostre lloc en la mobilitat. L’espai viari no és un camp de competició. És un lloc on cedir el pas allà on sigui necessari. La millora de la seguretat viària requereix un canvi de mentalitat i col·locar el peu més temps a prop del fre que del pedal del gas. La circulació és un sistema de moviment, no per arribar el primer a la meta. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La majoria dels ferits en accident a Espanya i a Catalunya es produeixen a les vies urbanes. Hi ha un gran nombre de ferits que no arriben mai al coneixement de les autoritats. Molts estan registrats en el sistema sanitari, però no arriben a les estadístiques oficials de sinistralitat, i això revela una certa falta d’interès sobre el que li passa realment al ciutadà. A més a més, hi ha un gran nombre de vianants ferits al carrer que s’ometen de les estadístiques oficials, ja que si en el succés no intervé un vehicle no es considera un sinistre de trànsit. No es parla en la política de mobilitat d’aquests milers de persones, que són tractades com a danys col·laterals, similars a les pèrdues civils en les guerres. 

A la P(A)T creiem que s’ha de  sortir de la situació de números de morts i ferits en sinistres, i que el problema dels accidents s’ha d’afrontar globalment com un problema humà de la nostra societat. Els ferits carreguen també de forma significativa les despeses del sistema sanitari. Siguem solidaris i evitem despeses en salut. I en dolor humà.