Ada Colau, activista i alcaldessa

Encara que els desnonaments per impagament de la hipoteca han disminuït notablement perquè avui la legislació impedeix els mètodes expeditius que es van utilitzar en els primers anys de la crisi, continuen sent moltes les famílies exposades a perdre el sostre, perquè no pagar el lloguer (una situació bastant estesa) permet un desallotjament més fàcil que no pagar el préstec hipotecari. I un d'aquests desnonaments ha donat lloc a Barcelona a un agre enfrontament institucional entre l'ajuntament -per ser precisos, l'alcaldessa- i la Generalitat. Ada Colau ha recuperat la seva condició d'activista antidesnonaments i ha criticat amb duresa els Mossos per executar amb aparatositat el desallotjament d'una dona i els seus tres fills menors a Sants. El Govern i -fet insòlit- els mateixos Mossos han replicat iradament a les diatribes de l'alcaldessa, que consideren infundades i injustes.

Ada Colau està imprimint un perfil propi molt acusat a l'exercici de l'alcaldia, com ja era previsible quan hi va accedir. La seva personalitat no deixa indiferent, i el fet que el seu grup, Barcelona en Comú, guanyés el maig del 2015 les primeres eleccions a què es presentava augmenta la novetat de l'estil. Encara que governa en minoria (o, segons els seus detractors, precisament per això), l'alcaldessa s'ha traçat una línia d'actuació clara, i tot i que seria precipitat i temerari comparar-la amb Pasqual Maragall, hi ha qui veu paral·lelismes en els seus lideratges, augmentats per la possibilitat certa que també Colau acabi saltant de la política municipal a una altra d'àmbit superior. La seva calculada ambigüitat en el debat sobiranista-independentista avala aquesta hipòtesi. Aquestes especulacions, i les d'un possible pacte dels comuns, ERC i la CUP han incrementat el recel de CDC (avui PDC) envers Colau, que ahir va rebaixar el to de l'enfrontament amb el Govern. Aquest és el teló de fons de la picabaralla, que té com a corol·lari principal que l'alcaldessa no ha perdut els seus referents d'activista, cosa que és encomiable, encara que avui no pot actuar com quan era portaveu de la PAH. Però no s'ha de perdre de vista que els desnonaments continuen sent un greu problema davant el qual la millor resposta és la coordinació i la suma d'esforços. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat poden circular i han de circular en la mateixa direcció.