Conseller, estiri la manta

Buscant arguments per cancel·lar les privatitzacions sanitàries del Govern d’Artur Mas, el departament de Salut, dirigit per Toni Comín, ha revelat que el transvasament de pacients a la privada no va abaratir el servei, com sostenia el seu predecessor, sinó que el va encarir el 12%. Amb la coartada de l’austeritat es van tancar llits hospitalaris i quiròfans públics, mentre de sotamà els diners de tots els catalans omplien la butxaca d’uns quants.

El 2012, les externalitzacions sanitàries van transferir a mans privades almenys 127 milions d’euros públics, el doble que dos anys abans, en l’ocàs del tripartit. Cosa que no obsta per assenyalar que la sanitat va ser el laboratori d’assaig de l’anomenada sociovergència. En els temps de vi i roses, convergents i socialistes van  promoure una col·laboració publicoprivada la pregonada eficiència de la qual emmascarava la sucosa part que s’emportaven els adjudicataris. Aquí, les cèlebres portes giratòries van adquirir categoria de llegenda. Posem-ne alguns exemples:

Ramon Bagó: magnat del turisme i l’hostaleria, va ser alhora alcalde de Calella per CiU, director de Turisme amb Jordi Pujol i president del Consorci Hospitalari de Catalunya. Les seves empreses obtenen multimilionaris contractes del Govern català.

Carles Manté: després de dirigir el Catsalut per encàrrec de Marina Geli (PSC), va cobrar irregularment d’un hospital públic i de la firma municipal Innova. Va ser detingut i imputat.

Josep Prat (CiU): artífex a Reus de la trama Innova amb el socialista Josep Abelló, Mas el va nomenar president de l’Institut Català de la Salut (ICS). Va dimitir al destapar-se el 'cas Innova', pel qual va ser arrestat i imputat.

Notícies relacionades

La cirurgia privatitzada per Mas sortia el 12% més cara que la pública

¿Què va fer Montilla i què va fer Mas en la privatització sanitària?

Raimon Belenes: conseller delegat de l’Hospital Clínic a les ordres de Geli, va gestionar la transfusió de pacients a la mútua (sense afany de lucre) del Sagrat Cor i la seva venda a un inversor privat que després el va fitxar com a director general. 

Peti qui peti

Amb aquests precedents no és ociós preguntar-se si algú es va lucrar a costa de l’erari amb les privatitzacions quirúrgiques ara qüestionades per Comín. Conseller, si pot, si el deixen, estiri la manta. Peti qui peti.