PETIT OBSERVATORI
Els sorolls de la nit i el T-7440
Q uan s'ha fet fosc he sortit al carrer. Diuen que em convé caminar, que quan arriba la vellesa la immobilitat no és recomanable.
Però no surto al carrer només per disciplina, sinó perquè sempre m'ha agradat passejar a la nit. La nit té una vida pròpia, no sembla la germana del dia. Té uns silencis que són seus, i uns sorolls que també són seus. I una llum pròpia, la llum dels fanals i la llum de les botigues. Hi ha aparadors que no s'apaguen. I les llums dels cafès que encara estan oberts.
M'agrada anar de llum en llum, com si fos una papallona tafanera. I m'agrada que el silenci no sigui total, perquè el silenci total m'ofegaria. Si de dia el brogit del carrer és compacte, de nit un soroll és per a mi un batec de vida. M'atrau el soroll distingible, no massiu, el d'un camió solitari que passa, que sento com arriba, creix i després s'apaga carrer enllà.
Aquests camions, que no sé d'on venen ni sé cap on van, em recorden una de les experiències més singulars de la meva vida. Volia escriure una novel·la de camioners, i em va semblar que no podia escriure-la si no vivia una experiència. I així em vaig presentar en un bar concorregut per transportistes i una parella va acceptar que anés amb ells fins a Valladolid.
No em van fer cap pregunta, no em van demanar diners. La fraternitat anònima dels professionals de la carretera. De retorn a casa vaig escriure Combat de nit, una novel·la dedicada al camió T-7440.
Notícies relacionadesAmb els dos camioners vaig compartir, carretera enllà, respectuosos silencis i unes paraules justes. La cabina del camió era com un petit escenari, amb dos actors experts i un d'intrús, jo. El camioner gran parlava molt poc i l'ajudant jove xiulava quan descobria una noia passant pel poble. I jo, l'intrús, prenia discretament notes, però mai em van preguntar què escrivia.
Sí, m'agrada el silenci de la nit perquè puc sentir clarament el motor d'un camió que passa. Ara els camions cada vegada són més grans. Com l'enyorança.
